Més de mig miler d'adults feren cursos de català per a estrangers oferts pel Govern durant el 2002

Pel que fa als alumnes, el director general de Política Lingüística, Joan Melià, va proporcionar les dades sobre la seva llengua materna i la nacionalitat. Després de matisar que s'han acceptat alumnes espanyols que tenien dificultats per accedir a altres cursos per qüestió del lloc o de l'horari, va revelar que el 48'83% parla espanyol; el 21'51%, alemany; el 8'72%, anglès; el 4'65%, àrab, i el 4'65%, francès. La resta parla altres llengües. Pel que fa al lloc de naixement, el 19'19% ha nascut a l'Estat espanyol; el 16'86% a Alemanya; el 15'12% a l'Argentina; el 7'56% al Regne Unit; el 5'23% al Marroc, i el 4'65% a França. La resta, el 31'39%, ha nascut a altres països.

Melià va recordar que els estrangers «abans del 2000 no tenien una oferta de cursos de català per a ells». El director general creu que l'increment en el nombre d'alumnes «podria venir motivat perquè els assistents serveixen de vies de difusió». A més, va indicar que la Conselleria ha fet 15 cursos més d'«acollida» que s'ofereixen a través de sindicats i d'ONG per a immigrants nouvinguts desconfiats de les administracions, com molts sense papers. Finalment, Melià es va decantar pel model actual d'ensenyament del català a estrangers i va descartar el d'altres llengües i països, que exigeixen als immigrants que vulguin legalitzar-se tenir coneixements de la cultura d'acollida o que motiven els nouvinguts pagant-los perquè vagin als cursos.

Precisament, Melià també va anunciar la celebració de les II Jornades d'Immigració i Acolliment Lingüístic, que se celebraran entre el 14 i el 22 de febrer al Parc Bit. Aquestes jornades van adreçades, especialment, a l'actual i futur professorat que hagi d'atendre els immigrants. A les jornades hi acudiran ponents de Catalunya (Carles Bertran i Norman Coe), d'Eivissa (Isidor Marí) i d'Alemanya (M.A. Havva Engin).