Tal com reflecteix l'Anuari Econòmic d'Espanya publicat l'any passat per La Caixa, els municipis en què els seus habitants gaudeixen d'un major nivell de renda són menorquins: es Mercadal i Ferreries, que obtenen un índex de 9 sobre 10. L'equip d'estudis de l'entitat financera ha utilitzat aquest indicador per establir la riquesa dels seus habitants.
Dins Espanya, el 76% de la població (89% dels municipis) està concentrada entre els nivells econòmics 3 (6.975-7.800 euros) i 7 (10.180 i 11.400 euros). El 2% de la població (4% dels municipis) es troba dins l'índex 1 (menys de 6.400 euros) o 2 (6.400 i 6.975). El 22% restant (7% dels municipis) arriba als nivells 8, 9 i 10, és a dir, disposa d'una renda familiar per habitant superior als 11.400 euros.
La capital balear se situa en un nivell 6, el mateix que tenen municipis com ara Alaró, Andratx, Binissalem, Consell, Llubí, Maó, Manacor, Muro o Sant Llorenç, entre d'altres, que es troben en un termini mitjà quant a la seva capacitat econòmica. Només hi ha un municipi, el de Puigpunyent, que no passa del nivell 3, però el segueixen molt d'aprop, amb un índex 4, Esporles, Montuïri, Sencelles i Valdemossa.
Per obtenir la puntuació de la renda per habitant s'han comparat 20 variables, entre les quals destaquen l'evolució de la població, la taxa d'atur, la matriculació de vehicles, el nombre de telèfons bàsics, la quantitat d'oficines bancàries, les activitats o llicències comercials i la quota de mercat que disposen els municipis.
Una característica comuna de la major part de les localitats de les Balears rau en l'increment de la població. Així, si en els terminis 1991-1996 i 1996-2001 a l'Estat espanyol el nombre d'habitants cresqué el 2'1 i 3'7%, respectivament, en cadascun dels períodes, a les Illes els percentages foren del 7'2% i 15'9%. Només les Canàries, i a una distància destacable, segueixen de prop les Balears en situar-se en el 7'5% i el 10'9%.
Per municipis, l'augment més alt s'ha donat a Marratxí (37'7%), Calvià (35'1%) i Santa Margalida (29'5%). En l'extrem contrari, ha minvat el nombre d'habitants a Puigpunyent (-5'9%), Porreres (-3'9%), Llubí (-3'3%), i Petra i Maria de la Salut (-1'3%).
Només Palma i Marratxí compten amb grans superfícies, malgrat que les seves quotes de mercat són ben diferents. Així, Palma se situa a gran distància de la resta de municipis illencs, amb un índex de 874, el que dóna idea de la concentració d'habitants als quals ha de satisfer les necessitats. Calvià, que ocupa el segon lloc, té una quota de 101, seguida d'Eivissa (99) i Manacor (88).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.