Encara no hem vist el fuel que empudega les costes de Galícia i que cada dia desborda les previsions dels més optimistes, que de cada vegada són menys en aquesta terra i molt pocs a la Costa da Morte, on hem arribat enmig de la pluja i després de dotze hores de viatge per travessar la totalitat de l'Estat espanyol. El panorama és desolador. En un pavelló ple de matalassos ens amuntegam els uns amb els altres per entrar una mica en calor, però el so de les gaites i l'agraïment dels gallecs és tan bell, que reconforta per si sol.
De totes maneres, les esperances de poder aturar la tercera marea negra són mínimes. Ara mateix, a Malpica, ens podem considerar afortunats, perquè no s'esperen grans taques, però queda la tasca més ingrata, gratar el fuel dePrestige de les roques on està incrustat, i de l'arena d'una de les platges més belles del litoral gallec.
La dotzena de mallorquins desplaçats fins a Malpica ha respost a la crida de les Xoventudes Socialistas Galegas, que necessitaven 150 voluntaris per netejar aquestes costes durant aquest cap de setmana. Múrcia i Samora han respost de manera fantàstica, amb més de 50 persones de cada una de les províncies. Ara s'inicia la convivència, i ja s'estan intercanviant sobrassades amb embotits d'altres terres. Els joves gallecs estan entusiasmats amb l'arribada el proper dilluns dels 170 mallorquins que aniran a Muxia per lluitar contra el fuel.
Aquí estan desesperats amb les traves que posa la Delegació del Govern local a l'arribada de nous voluntaris. Fins que hem arribat els matalassos els ocupaven els soldats, que ara han marxat, sota la pluja, de cap a una nova destinació. Ningú de nosaltres no ha pogut estrenar encara els vestits impermeables per protegir-nos del fuel. Només en Gerard Moyà s'ha posat la màscara, més que res per protegir-nos del seu constipat. Qui més qui manco està preocupat per les notícies dels companys gallecs, que asseguren que l'empresa Tracsa no vol que es grati en profunditat la platja, on davall de l'arena s'amaga més petroli.
