Assassinats encoberts sota la guerra

La desaparició de Gabriela Grimalt el 36 fou l'únic crim de guerra denunciat a la premsa

Caterina VenyManacor01/12/02 0:00

Madò Gabriela Grimalt descansa en terra consagrada. Les despulles de la manacorina resten en pau sota el sòl de l'antic cementeri de Manacor, després de ser exhumades d'una fossa de la guerra. Madò Gabriela, assassinada el setembre del trenta-sis pel falangista Joan de Son Perot, fou una de tantes víctimes de la Guerra Civil espanyola, que romangué enterrada en la fossa on la deixà el seu botxí. Emperò, madò Gabriela, a diferència de centenars de «desaparecidos» durant el moviment, pogué ser finalment exhumada i el seu assassí, jutjat i desterrat.

L'exhumació de les restes "novembre de 1953" de madò Gabriela després de 17 anys del seu assassinat (1936) fou possible perquè el seus fills Miquel i Benet Mesquida, juntament amb altres testimonis i els mateixos còmplices del crim, «remogueren cel i terra perquè la mort de la padrina no quedàs impune i les seves despulles, finalment, poguessin descansar en lloc sagrat», explicaren les dues nétes de l'assassinada, que fan el nom de la seva padrina, Gabriela.

La història del crim de Gabriela Grimalt Sitjar desvetlla una barreja de rancúnies, acusacions, denúncies, temors i pors constants. Una història que es reproduí a molts altres indrets, justament perquè foren els crims «permesos» i encoberts sota el nom d'una guerra entre germans. Per recordar l'assassinat cal remuntar-se al setembre del 36. Un horabaixa, madò Gabriela i la seva cosina, Maria, anaren a collir figues de la seva finca. La tranquil·litat d'un horabaixa de setembre, encara que en temps de guerra, es veié tallada d'arrel quan Joan de Son Perot va comparèixer davant les dones amb una pistola.

Després d'una discussió, en Perot ordenà a Maria que marxàs. «Des de llavors no tornàrem a saber res més de la nostra padrina. No obstant això, des del primer moment, a casa nostra, tots apuntàvem Perot com a l'autor del crim», va explicar a Diari de Balears una de les nétes de l'assassinada, Gabriela Mesquida, filla de Miquel Mesquida Grimalt. Gabriela recorda que la seva padrina fou enterrada en un figueral vora Son Mas, després d'haver rebut dos trets al cap i tot perquè «havia denunciat Perot perquè els seus animals feien malbé els conreus de la meva padrina», digueren les nétes.