La nissaga de la família Fluxà, a la ciutat d'Inca, ha estat sempre especialment lligada a la indústria de la sabata. El passat dia 2 de novembre, l'Ajuntament va pagar un deute històric amb l'acte de nomenament del mestre Antoni Fluxà com a fill il·lustre de la Ciutat. Segons els autors de la biografia d'Antoni Fluxà, Miquel Pieras Villalonga i Baltasar Perelló Carrió, Antoni Fluxà Figuerola va néixer el 26 de gener de 1853 a Inca, a la placeta d'en Corró. Devers el 1872, quan Fluxà tenia 19 anys, treballà ja a un petit taller d'Inca com ajudant i és al 1878, després de servir a l'exèrcit i participar en la guerra Carlista, quan decidí obrir un petit taller situat a la casa dels seus pares.
D'aleshores ençà, la indústria del calçat i la família Fluxà caminaren ja unides fins arribar als nostres dies. Són els seus successors directes l'actual fàbrica de calçats Lottuse i la marca Camper, regentades per alguns dels néts de l'il·lustre personatge i que són capdavanteres en el sector estatal de la fabricació de sabates. Antoni Fluxà forma part d'una família dedicada al comerç i als negocis familiars, una tradició que ell continuarà i perpetuarà per mitjà dels seus dos fills barons nascuts del seu segon matrimoni amb Antònia Aina Figuerola Coll.
Mestre Antoni Fluxà es va casar amb Magdalena Rayó Bauzà el 25 de juny de 1882 a Inca. D'aquest matrimoni nasqueren i moriren els seus primers quatre fills. El 1890 va néixer Francisca Aina, que serà l'única que sobreviurà. El 1903 i després de quedar viudo de la seva primera esposa, Fluxà contrau matrimoni en segones noces amb Antònia Aina Figuerola Coll. D'aquest segon matrimoni varen néixer quatre fills, Antònia (1905), Llorenç (1907), Petra (1909) i Antoni (1913). < Antoni Fluxà morí el 1918, però els seus fills barons Llorenç i Antoni varen continuar amb la iniciativa empresarial del seu pare, encara que tota la família ha estat lligada sempre al món empresarial.
Llorenç Fluxà, el major dels fills barons, regentà durant anys la fàbrica Llorenç Fluxà. Després de la Guerra Civil, el germà de Llorenç Fluxà, Antoni Fluxà, que més tard fou elegit batle d'Inca, també es va introduir en la fabricació de calçat a l'empresa familiar. Finalment, ambdós germans varen decidir continuar per camins diferents. Antoni creà una nova fàbrica, que va continuar a la dècada dels anys 80, situada a la nau de l'Hiper Centro, més conegut com Loryc, nom de la darrera fàbrica de calçats d'Antoni Fluxà.
Mentrestant, Llorenç Fluxà continuà amb el negoci heretat del seu pare. Durant els anys 50 del segle XX, Llorenç Fluxà entrà amb força en els negocis turístics. Amb els beneficis obtinguts del món de la indústria de la sabata, va iniciar una aventura empresarial amb agències de viatges i establiments hotelers. Actualment, Antoni, Miquel i Llorenç, els fills de Llorenç Fluxà i néts del recent fill il·lustre inquer, Antoni Fluxà Figuerola, segueixen fabricant calçat i a la vegada treballant en el sector turístic.
La tasca realitzada pels dos historiadors, autors de la biografia d'Antoni Fluxà, permet poder conèixer la història d'una nissaga que ha estat bressol d'empresaris. Una família que ha mantingut una empresa després de més de cent anys, quan, en un llunyà any 1878, Antoni Fluxà Figuerola fundà el seu primer taller, i que ha superat amb èxit demostrat els canvis de generacions, en ocasions molt difícils.
