cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
25°

Tens debat entre Garcias i el PP pel guardó de «regió europea de l'any»

El Govern ha gastat 21.500 euros en missers pel judici del cas Bitel

El cas Bitel i la polèmica designació de Balears com a regió europea de l'any varen generar un fort enfrontament al Parlament entre el conseller de Presidència, Antoni Garcias, i el grup del Partit Popular. Els conservadors varen bombardejar Garcias amb quatre preguntes consecutives referents a la regió de l'any que els diputats Maria Salom, Joan Flaquer, Francesc Fiol i Joan Huguet aprofitaren per retreure al Govern que aquest guardó era un «frau i un engany a l'opinió pública». Els populars negaren que la Unió Europea hagi donat aquest títol i posaren damunt la taula que «ho ha fet una ONG catalana que es dedica a comprar i donar títols, sense que el jurat s'arribàs a reunir físicament».

Els diputats conservadors demanaren al Govern el cost d'aquest guardó, i dels actes que s'organitzaran amb motiu d'aquesta designació. De la mateixa manera, reclamaren al Govern que faci marxa enrere i que no participi en el que consideren un muntatge tal i com ha decidit ja el Consell de Menorca. El conseller Garcias negà en rodó les acusacions dels conservadors, explicant que «les Balears es presentaren a una convocatòria pública i que foren designades per un jurat internacional format per membres d'institucions europees». També tirà en cara als conservadors que el president Aznar felicitàs a la Comunitat per aquest premi.

Garcias, a més, va insistir que el Govern no ha pagat fins ara ni un euro i que no se sap el cost dels actes perquè encara no s'han decidit. De la mateixa manera Garcias, va acusar l'eurodiputat Carlos Ripoll de pressionar perquè aquest premi tingués la mínima importancia i repercussió. L'ambient de crispació es va repetir quan el diputat popular Joan Flaquer va demanar a Garcias les despeses realitzades pel Govern, fins al moment, en missers i procuradors al procés jurídic seguit pel cas Bitel d'espionatge informàtic.

Flaquer va retreure que aquests doblers públics s'usassin per «perseguir i judicialitzar Jaume Matas», quan el suposat espiat era conseller del Consell i el Govern no hi tenia perquè intervenir. Garcias va exposar que els darrers tres anys l'Executiu s'ha gastat uns 21.500 euros en advocats per a aquest cas. El conseller justificà la intervenció del Govern, dient que el «delicte s'havia comès amb unitats informàtiques del govern i els documents espiats arribaren al despatx de Jaume Matas al Consolat de Mar. Que el Tribunal Suprem no hagi imputat a Matas no vol dir que hi hagi res tancat».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.