Les Balears arribaren a una pressió humana màxima de 1.550.000 persones el juliol del 1999, una punta poblacional que comportà una densitat de 309 habitants per quilòmetre quadrat, una xifra propera a la d'estats molt poblats, com són el Japó, l'Índia o Bèlgica. Aquest és un dels nombrosos aspectes que recull el llibre «El tercen boom. Indicadors de sostenibilitat del turisme de les Illes Balears 1989-1999», que ahir presentà el conseller de Turisme, Celestí Alomar, amb els seus autors: Maçià Blàzquez, Ivan Murray i Joana Maria Garau.
Aquest estudi, que és el resultat d'un projecte del Centre d'Investigació i Tecnologies Turístiques (Cittib), vol demostrar que el creixement turístic en la darrera dècada és insostenible per als recursos de les Illes. A través de l'anàlisi de 44 indicadors distribuïts en els apartats demogràfics, socioeconòmics i ambientals, el llibre reflecteix el període que s'ha considerat com la tercera gran expansió que ha viscut l'economia de les Balears en els darrers 50 anys.
Aquesta punta de densitat demogràfica s'explicaria en part per l'índex de capacitat d'allotjament residencial, que ha crescut un 5'2% anual de mitjana, xifra a la qual s'ha d'afegir un 13'5% de l'augment de capacitat d'allotjament turístic (a una mitjana de l'1'2% anual). Si sumam aquests dos conceptes, ens dóna un increment del 9%. Actualment, el 77% de les construccions són residencials, davant d'un 23% turístiques.
En aquests deu anys que analitza l'estudi, l'estabilitat laboral empitjorà en ser el 95% de l'ocupació creada de caràcter precari, especialment entre el 1993 i 1999. Paral·lelament, i atès el tarannà inherent al sector serveis, l'estacionalitat en la feina s'accentuà i els salaris mitjans a les Illes són un 10'3% inferiors a la resta de l'Estat. El distanciament entre la renda per càpita i els salaris (la distribució de la riquesa) també ha augmentat per la plusvàlua del treball, l'especulació immobiliària i la venda del patrimoni.
