El Consell de Govern aprovà ahir el projecte de llei de pressuposts per al 2003, que, dotats amb 1.796 milions d'euros, suposen un increment del 68% respecte als de l'actual exercici.

El portaveu de l'Executiu autonòmic i conseller de Presidència, Antoni Garcias, en destacà l'augment de la inversió de les àrees socials com Sanitat, Educació, Treball i Benestar Social. També assenyalà l'impuls que rebien Turisme i Medi Ambient gràcies a la recaptació de l'ecotaxa. En termes absoluts, la despesa inversora de l'Administració autonòmica creix en 64'44 milions d'euros, la qual cosa suposa un 18'41% més que la contemplada en els pressuposts d'enguany.

Així mateix, Garcias volgué destacar que els comptes de la Comunitat Autònoma compliran amb la Llei d'Austeritat Pressupostària, aprovada pel Govern espanyol amb l'oposició del Pacte de Progrés, i que, per tant, no s'hi incrementarà el nivell d'endeutament. Garcias explicà que el primer projecte pressupostari del Pacte de Progrés fou de «transició»; els de 2001, «de base zero per ajustar-los a la nostra acció de Govern»; en 2002, es prioritzà «el benestar col·lectiu de la societat balear. Segons el portaveu del Govern, els pressuposts del 2003, són «realistes i desenvolupen els projectes que diferencien la nostra acció de Govern».

En el desglossament per apartats, cal destacar que l'assistència sanitària rebrà 645 milions d'euros, és a dir que un de cada tres euros dels comptes autonòmics es destinaran a aquesta àrea.

A Benestar Social es dedicaran 81 milions (un increment del 7'7%); 433'67 milions seran destinats a Sanitat; i la gestió de les noves competències de l'INEM suposen una despesa de 66'8 milions en polítiques de treball i formació. Altres «fites» que el Govern de Francesc Antich ha volgut destacar són la inclusió dels projectes de l'ecotaxa; i «l'important augment del finançament dels consells insulars per al traspàs de les noves competències.

Garcias explicà que l'Executiu del Pacte de Progrés apostarà també pel transport públic i l'habitatge amb l'objectiu d'«aconseguir que tot allò que és públic consolidi una qualitat superior, la qual cosa és un objectiu clar per assolir la necessària cohesió social.