Maximilià Morales, obria ahir migdia les portes del Parlament per un acte molt poc habitual. Es tractava de l'atorgament de la Creu de Comanador de l'Ordre del Mèrit de la República Federal Alemanya a l'editor Pere A. Serra. Un reconeixement per la seva especial contribució a l'enteniment i comprensió entre els mallorquins i els alemanys, al voltant del qual es reuní la plana major de les autoritats de les Illes Balears encapçalades pel president del Govern, Francesc Antich i personalitats del món de l'empresariat i la societat en general.
Passaven pocs minuts de les 13.00 hores, quan el president del Parlament obria l'acte al conegut saló dels «passos perduts» amb unes paraules de benvinguda als presents. Acte seguit, l'exambaixador d'Alemanya a Madrid, Joachim Bitterlich, feia ús de la paraula per dirigir-se a l'auditori.
Començà la seva intervenció situant els convidats a l'acte en un homenatge «no tant a un gran personatge del món editorial, sinó a una persona amb una especial vinculació amb Alemanya». Bitterlich ressenyà algunes de les principals fites de la carrera professional del president"editor del Grup Serra com ara la fundació el 1971 del setmanari en alemany Mallorca Magazin, a través del qual, digué, ha deixat palesa la seva «relació sentimental amb els alemanys» i ha aconseguit que «els alemanys el considerin com la seva publicació». L'exambaixador també incidí en el fet que «al llarg de la seva carrera Pere A. Serra ha treballat en favor del foment de les relacions germano-mallorquines» i fet «mèrits per a la compresió entre els illencs i els estrangers, sovint en un entorn gens fàcil».
Acabada la intervenció, el Consul General d'Alemanya, Michael Glotzbach, llegí el certificat de condecoració concedit pel president Johannes Rau el passat primer de setembre i col·locà la medalla de l'ordre a Pere A. Serra pels «seus especials mèrits en favor de la República Federal Alemanya».
Al llarg de les seves paraules d'agraïment, el president"editor del Grup Serra també recordà alguns dels vincles que l'uneixen a Alemanya. Un dels seus primers viatges al país fou com a periodista acompanyant en una gira al ja finat gran folklorista Bartomeu Ensenyat i la seva escola. «Allà, "digué" vaig començar a aprendre a estimar tres coses molt importants a la meva vida. L'art de Picasso, a través d'una gran antològica a Munich, l'excel·lent música de Louis Armstrong i el més important, la meva dona Margalida, a qui vaig conèixer a la ciutat d'Hamburg».
