algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
22°

Cultura prepara una enquesta per a un mapa sociolingüístic balear

El Consell Social de la Llengua serà el responsable de la confecció

El pròxim ple del Consell Social de la Llengua debatrà "i previsiblement aprovarà" la necessitat de generar un mapa sociolingüístic de les Illes Balears.

Aquest mapa no tan sols establirà preferències en els usos lingüístics dels illencs, sinó que també els relacionarà amb les característiques socioeconòmiques de les persones, parant esment a les seves idees i al seu entorn.

Aquesta proposta fou aprovada ahir per la comissió permanent del Consell, que es reuní per primera vegada al Consolat de la Mar. Altres iniciatives destacades ahir foren la redacció d'un pla general de política lingüística a mitjà termini i la creació d'una nova ponència al Consell, adreçada de manera especial a la immigració i als sistemes d'acollida lingüística. Igualment, s'acordà que el consell presentarà la seva adhesió a l'Any de Borja Moll.

La ponència observadora de l'òrgan consultiu serà l'encarregada de crear el mapa sociolingüístic, després d'ordenar i d'interpretar les dades que aviat començarà a recollir la Direcció General de Política Lingüística. Aquest sotsdepartament autonòmic enllesteix ara el model de les enquestes que es realitzaran. N'ha transcendit que els qüestionaris consten d'unes 80 preguntes, bé que algunes s'exclouen mútuament, i en conseqüència cap entrevistat no les ha de respondre totes.

La ponència planificadora serà la responsable de redactar un pla de normalització lingüística que ultrapassi el vigent Pla d'actuacions urgents (Plau o Pla de xoc) en matèria lingüística. Amb aquesta finalitat, tindrà les aportacions dels diferents col·lectius professionals i socials del Consell.

A la reunió de la comissió permanent d'ahir no assistiren ni el seu president ni el seu vicepresident, Francesc Antich i Damià Pons. El director general de Política Lingüística, Joan Melià, resumí prèviament a l'encontre la situació «complexa» del català a les Balears, ocasionada per moviments demogràfics i per la pressió dels mitjans de comunicació externs, a més d'una certa «inèrcia». Per Joan Melià, emperò, és un fet relativament positiu que l'ús del català per primera vegada és superior en l'àmbit diferent del familiar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.