La Conselleria de Cultura habilita des d'avui una línia de crèdits «blans» per facilitar els estudis de tercer cicle, màsters i postgrau, en els quals els estudiants podran contreure un deute de fins a un milió de pessetes amb una entitat financera "concretament Sa Nostra", de manera que el Govern es farà càrrec dels interessos. També per primer cop, els ajuts del Govern als estudiants atendran els minusvàlids, que podran gaudir d'una rebaixa del 50 per cent en el preu de la matrícula, fins a un màxim de 600 E.
A més, emperò, el Govern continua atorgant ajudes de transport als alumnes desplaçats entre illes o a la Península, i als participants en els programes europeus Sòcrates (Erasmus). El director general d'Universitat al Govern balear, Martí March, va explicar ahir que la despesa global prevista és de 601.012 E, una quantitat que suposa un increment superior als 18.000 Erespecte del darrer curs. La convocatòria actual és la quarta que desenvolupa la Direcció General d'Universitat, amb l'objectiu d'impulsar una línia d'ajuts econòmics per als estudiants.
Aquesta línia d'ajudes haurà de «contribuir a la reducció de les desigualtats i els desequilibris "econòmics" entre els estudiants de les Balears i entre aquests i els de la resta de l'Estat espanyol». A més vol «afavorir la qualitat, la competència i l'excel·lència en el rendiment acadèmic de la comunitat universitària». Martí March recordà una vegada més que el Govern balear encetà el 1999 aquesta classe d'ajudess perquè les competències sobre la concessió de beques corresponen encara a l'Estat; i el sistema legal fa que els estudiants de les Illes Balears siguin dels que menys es beneficien del seu suport.
March recordà que la nova Llei d'Ordenació Universitària obre les vies perquè la concessió de beques sigui transferida a les comunitats autònomes. Però també asseverà que el Govern illenc no acceptarà aquesta competència si no arriba prou dotada des del punt de vista pressupostari. Les raons per les quals el sistema de beques no és eficient a les Balears respon són dues, segons el director general: el fet que les Balears són una de les comunitats autònomes amb una proporció d'universitaris més reduïda, i que els criteris socioeconòmics per concedir beques afavoreixen les comunitats on la renda capitativa és més baixa.
