Un dels perills més greus que pateix la societat balear és, pel Partit Popular, «el falsejament de la realitat cultural, adulterada per la via de la manipulació». «Aquests propòsits s'han de desemmascarar perquè amaguen idees polítiques de tint totalitari». Així es pot llegir a la Ponència «Reptes per a les Illes Balears del segle XXI» aprovada dissabte passat pel X Congrés. A partir d'aquest enunciat, els populars es mantenen ferms a defensar les modalitats insulars de la llengua catalana «sense complexos», en paraules de Jaume Matas, i també a «promoure l'estudi de més d'una llengua estrangera als centres educatius». Pel PP, la «llengua pròpia» no s'ha de fer servir per discriminar o privilegiar algú perquè, així, es cauria en el «sectarisme», definit amb la curiosa terminologia de «nacional-socio-lingüisme». A continuació reproduïm la referència a la llengua catalana i al plurilingüisme de l'esmentada ponència.

«No podem deixar de fer menció de la llengua com a mitjà de transmissió de la nostra cultura. Espanya és un país amb una realitat lingüística diversa que constitueix un patrimoni cultural que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció, i, a més a més, un motiu de satistacció i de legítim orgull. Però aquesta realitat no és nova. Espanya viu des de fa segles, malgrat les vicissituds del passat, una situació de multilingüisme efectiu, manifestat com a bilingüisme real entre el castellà i cadascuna de les llengües regionals. Això constitueix un tresor per a una comunitat que ha sabut salvaguardar el plurilingüisme i, a més a més, generar una llengua comuna per a tots els espanyols. Un idioma universal per a molts de milions de persones.

Les Illes Balears són afortunades per moltes raons. Una d'elles és per posseir una llengua pròpia i una cultura viva, malgrat els intents del passat que pretenien l'uniformisme lingüístic, que hagués resultat empobridor. Per això, el Partit Popular està a favor de polítiques no encaminades a l'uniformisme lingüístic. Donada la riquesa cultural que implica tenir una llengua pròpia, és infructuós mantenir vives les controvèrsies entorn d'ella. La llengua pròpia de les Illes Balears és el català manifestat en les seves modalitats insulars, variants que han donat diferents denominacions al nostre parlar. Defensarem l'ús, estudi i impuls d'aquestes modalitats com a signe diferenciador de les altres comunitats catalanoparlants.

Però la llengua dels habitants de les Illes Balears no és única, ja que també forma part d'ells la llengua castellana. La definició de llengua pròpia no ha de servir com argument per a la discriminació o camí de privilegis per a uns ciutadans. Fer-ho així, emparar-ho, i consentir-ho és caure en el sectarisme (nacional-sociolingüisme) per un ús pervers del concepte. A la nostra comunitat existeix una cooficialitat lingüística, garantida per les normes. L'administració ha d'estar preparada per fer front a aquesta cooficialitat. El requisit d'una acreditació lingüística ha d'anar en consonància amb el lloc de feina que desenvolupi el funcionari públic. L'exigència és a l'organització com a tal i no als individus que la formen. És l'administració en el seu conjunt la que ha de garantir l'ús efectiu de les dues llengües i no tots i cada un dels funcionaris.

Dins l'àmbit de l'educació, el Partit Popular aposta perquè els alumnes finalitzin l'ensenyament obligatori amb el domini de les dues llengües ofcials. No es pot mantenir que una de les llengües oficials tengui el mateix tractament que una llengua estrangera. La llengua vehicular en els centres d'ensenyament vendrà marcada per la seva realitat socio-lingüística.També és cert que donada la nostra característica de comunitat turística, en la pràctica no s'utilitzen les llengües oficials. Aquest fet enriqueix la nostra cultura i permet comptar amb una població que parla amb facilitat un mínim de tres idiomes. Per això, s'ha de promoure l'estudi de més d'una llengua estrangera als centres educatius. La immigració és un repte i no un obstacle per al futur de la llengua catalana a les Illes. L'objectiu és que els immigrants la coneguin i l'emprin, encara que sense imposicions».