Les platges de la comarca del Llevant han perdut una gran part del seu encant des que el temporal de l'11 de novembre les apallissàs cruelment i les deixàs en condicions pèssimes. Per si fos poc, una altra tempesta que es produí el 29 de març, en plenes festes de Setmana Santa, va complicar molt més les coses.

L'alternativa escollida pel Ministeri de Medi Ambient va ser la regeneració de les platges des del fons marí de Banyalbufar i, malgrat les fortes crítiques dels grups ecologistes, l'organisme estatal ho va tirar endavant amb el suport del sector turístic, principalment dels hotelers. No obstant això, el resultat no ha pogut ser pitjor. En són una prova les platges regenerades com Cala Nau i Cala Millor, les aigües cristal·lines de les quals n'eren la principal característica.

Aquest estiu, en canvi, allò més predominant han estat les taques de color marró propiciades, precisament, per la regeneració de la platja amb l'arena extreta del fons marí. Això té una explicació. Segons Antoni Muñoz, en representació del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), «el material de l'arena extreta del fons de la mar és diferent i la seva gruixa no és constant i, a més, conté partícules petites de llims i de fangs i per això la qualitat és molt inferior a la de l'arena natural de la platja».

D'aquesta manera, amb el moviment de les ones, l'aigua de la mar arrossega l'arena cap a dins i provoca aquestes aigües tèrboles amb un color marró que n'ha eliminat la transparència. Però la regeneració no tan sols ha afectat les aigües marines sinó també la platja, que ha perdut qualitat. Mentre que les platges que no s'han regenerat com sa Coma (Sant Llorenç), Cala Mesquida i cala Agulla (Capdepera), mantenen les seves aigües netes i una arena quasi blanca i molt suau, la de Cala Millor i la de Cala Nau presenten un aspecte prou més desagradable.