muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Un investigador de les Balears anirà a Salamanca per identificar-ne arxius

La Conselleria d'Educació i Cultura del Govern balear enviarà en els pròxims mesos un investigador a l'Arxiu Nacional de Salamanca perquè identifiqui els documents que fan referència a la història de les Balears i que pugui ser objecte de reclamació per part de l'Executiu illenc. Així ho va avançar a aquest diari el director general de Cultura del Govern, Pere Muñoz. L'alt càrrec de l'Executiu va concretar que l'expert que es desplaçarà fins a la ciutat castellanolleonesa ho farà «abans de cap d'any». El departament que encapçala Muñoz ha pres la decisió després de tenir notícia, a través de Diari de Balears, que a l'Arxiu de Salamanca es troben milers de documents que fan referència a ciutadans de les Balears, la majoria dels quals eren membres de la maçoneria perseguits pel franquisme, segons ens va revelar l'investigador Francesc Sanllorente.

S'ha de dir que, segons Sanllorente, els documents que fan referència a la repressió contra els maçons illencs «són milers», entre els quals «hi ha expedients a entre 200 i 250 maçons de denou lògies de les Balears». Molts d'aquests membres de la maçoneria militaven en partits com el Partit Radical, Izquierda Republicana o Unió Republicana. Sanllorente localitzà fins i tot l'expedient a Josep Tomàs Renteria, batle de Palma el 1933.

Es dóna el fet que, segons va confirmar a aquest diari Josep M. Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Generalitat, a més d'exigir des de fa anys els documents que abans de la Guerra Civil eren seus i que l'exèrcit rebel traslladà a Salamanca, també demana els expedients de maçons catalans. A més, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana, es va mostrar el mes passat a favor que les diferents comunitats autònomes que s'han interessat pels seus documents històrics arxivats a Salamanca facin un front comú. Fins ara, a part de Catalunya, Euskadi i Andalusia han fet gestions per reclamar el seu patrimoni documental.

D'altra banda, l'historiador David Ginard, després d'haver estat a l'Arxiu de Salamanca, assegura que tot i que el material politicosocial referent a les Balears és molt escàs, «sí que hi ha "de manera aïllada en diferents caixes" escrits, referències, etcètera a persones de les Balears que varen estar refugiades a la zona republicana durant la Guerra Civil o illencs que varen lluitar amb l'exèrcit republicà». A més, creu que hi pot haver documentació de la Menorca republicana.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.