El partit d'un colpista que intentà segrestar el rei vol aterrar a Palma

Balears és un dels 5 territoris objectiu de l'Alianza Patriótica Española

Ll.LlorenzoPalma16/09/02 0:00

El que fos colpista el 1981 i fundador de la Fuerza Nacional del Trabajo -el sindicat de Fuerza Nueva-, José Antonio Assiego, ha revelat que ha rebut l'encàrrec de posar en marxa un partit d'ultradreta «democràtic», legalitzat ja com a Partido Español Nacionalista i que tendrà una de les seves sis seus a Palma. Assiego va explicar que el nom podria ser modificat i que les altres cinc seus són a Madrid, Màlaga, Sevilla, Valladolid i València. A més, va explicar que ja s'han posat en contacte amb gent procedent de Fuerza Nueva i altres persones, però no va precisar quants afiliats té.

Assiego va estar implicat en un intent de cop d'estat el juny del 1981 (quatre mesos després del que va encapçalar Antonio Tejero). Aquest polític nacionalsindicalista, junt als coronels Ricardo Garchitorena i Antonio Sicre, i junt al comandant Ricardo Sáenz de Ynestrillas i el civil José Antonio Girón, va intentar segrestrar Joan Carles I i atemptar a Barcelona en la seva festivitat. Finalment, varen ser descoberts després que a un dels implicats li explotàs un artefacte a la Ciutat Comtal.

Els integrants del partit celebraren a Màlaga el mes passat una trobada per posar en marxa la nova organització i la seva infraestructura. De fet, s'acordà fer un congrés constituent i canviar el nom pel d'Alianza Patriótica Española, a causa que les sigles de l'actual nom coincideixen amb el nom de Le Pen.

La legalització del nom Partit Nacionalista Espanyol es va produir fa dos anys però, segons Assiego, no havia començat la seva activitat perquè consideraven que el PP estava fent un «bon servei a la pàtria». Tanmateix, va explicar que han optat perquè comenci a funcionar donada la situació actual a Euskadi i el conflicte amb Marroc. Assiego fixà el principal objectiu d'aquest partit d'ultradreta a la «unitat de la Pàtria» i va avançar que demanaran al Govern que apliqui la Constitució retirant a Euskadi les competències d'Educació i Interior.