Més de 60.000 illencs tenen ja el DNI expressat en català i castellà

El DNI inclou els termes que demanen les dades en la llengua pròpia

LL.L.Palma15/09/02 0:00

Més de 60.000 ciutadans de les Illes Balears disposen, en aquests moments, del Document estatal d'Identitat (DNI) amb les dades expressades en català i en castellà, segons fonts oficials del cos de la policia. A aquest model bilingüe figuren escrites, literalment, les paraules «nom», «primer cognom», «segon cognom», «va néixer a», «província», «fill/a de», «domicili», «localitat», «província», «sexe» i «equip».

El DNI bilingüe s'emet des del passat 3 de desembre del 2001, quan en compliment d'un acord del Congrés dels Diputats, el 13 de març d'aquest mateix any, la Unitat de Documentació d'Espanyols va enviar una circular a totes les prefectures de cos de policia advertint de l'aplicació de la nova normativa. De llavors ençà, segons les fonts policíaques, «hem fet uns 6.500 DNI mensuals, que en aquests mesos dóna un total de 60.000».

Aquesta xifra suposa que prop d'un deu per cent de la població illenca amb ciutadania de l'Estat espanyol, disposa ja del document estatal d'identitat en les dues llengües oficials de les Balears. Tot i que aquest model era reclamat pels moviments que fan campanyes en pro de la normalització lingüística, de moment, un ciutadà que desitgi el DNI bilingüe no se'l pot treure llevat que el que tenia fins a l'actualitat hagi estat sustret, deteriorat, perdut o hagi caducat.

I els estrangers?
El curiós d'aquesta normativa és que just es limiti al DNI. El document que identifica els estrangers, que cada vegada circula més per les Balears, no expressa els seus termes en català. Això fa pensar que la normativa actual està pensada per als documents que es mostren «en la intimitat», com si fos vergonyós mostrar en un passaport o en una targeta de residència per a estrangers que tenim altres llengües.