El «desgavell» urbanístic ha propiciat una allau d'allotjaments implícitament o explícitament destinats a l'ocupació turística que, a part d'afavorir l'arribada de més viatgers i d'agreugar els efectes perniciosos de la concentració, provoquen la desmotivació per allargar l'obertura d'establiments turístics directes o connexes i ocasionen greus perjudicis a l'equitat fiscal.

Així ho explica l'informe de Quaderns Gadeso del passat juliol, dedicat al canvi de model turístic, en què s'assenyala que l'eix de la primera indústria illenca encara respon a una demanda que històricament s'ha denominat les 4S (de l'anglès: sol, arena, mar i sexe), una demanda que no desapareixerà en un futur immediat, però que caldrà reorientar cap a les noves tendències marcades per la sensibilitat creixent envers la naturalesa i el paisatge.

En base a aquest estudi, els conceptes de millora, diversificació o qualitat són percebuts com a factors competitius lligats a la temporada alta, ja que l'estacionalitat es considera un «fet de caràcter estructural i gairebé irreversible». Per Gadeso, la mobilitat és el factor clau per desestacionalitzar i, en aquest sentit, la gestió dels aeroports i els agents de transport aeri (que no depenen de les Balears) són elements decisius per impulsar un canvi de tendència a la concentració durant la temporada alta.

Incertesa, complexitat i conflictes
L'actual temporada turística es mou en un context marcat per la incertesa, la complexitat i els conflictes. Incertesa, bàsicament, pel desenvolupament de les economies dels països emissors i el comportament agressiu dels principals competidors dins l'àrea mediterrània. La complexitat deriva de les percepcions sobre les Illes que tenen els majoristes i els clients, en relació amb la informació de caire negatiu rebuda sobre l'espai, usos i imatge turística. Els conflictes estan entre dues parts fins ara enfrontades: els que prenen les decisions (polítiques i econòmiques) i els afectats.