nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

El Born obrí Palma al cosmopolitisme

L'erudit Jaume Llabrés fa un repàs històric d'aquest passeig i la seva barriada fins a l'actualitat

Si es fes una consulta a un ventall de ciutadans de Palma força ampli i d'una certa edat i bagatge sobre què representa per a ells el Born, probablement la resposta majoritària seria: el lloc d'esbarjo per antonomàsia dels palmesans. Aquesta contundent afirmació, que pot semblar estranya a un jovent que només ha conegut la zona com una de les principals artèries comercials de la ciutat, plena de botigues fashion, no ho és tant si es reflexiona. De fet, en català, el terme «born» ha estat sinònim de «passeig» des de sempre. A Palma mateix, a banda del Born per excel·lència, trobam altres indrets que prenen, atesa la seva funció, la mateixa denominació: com el Born de Santa Clara i el bornet del Molinar. Per realitzar un petit recorregut per la història del passeig, és interessant parlar amb Jaume Llabrés, historiador autodidacta i especialista en jardins, que nasqué fa una cinquantena d'anys en una casa del bell mig del Born. Fill dels amos de la fonda La Paloma, ha viscut l'evolució del passeig des dels anys cinquanta fins a l'actualitat.

«Des de quasi després de la conquesta catalana de 1229 "afirma" tenim documentat el Born com una plaçoleta, on s'organitzaven tot tipus de festivitats i celebracions civils i religioses, inclosos els mítics torneigs amb cavalls». Els segles següents, la Riera marcarà profundament el traç del passeig (amb desbordaments constants, com el de 1403, que arrasarà una de les fileres de cases que hi havia). No serà, tanmateix, fins un cop entrats al segle XVII, el 1620, que el desviament del torrent li acabarà de donar la fesomia que és base de l'actual. L'historiador de jardins explica que «aquells moments el Born era en un dia feiner una mena de descampat que s'enfangava quan plovia, però, segons ens conten cronistes com Vicenç Mut, durant les festes que s'hi feien esdevenia un escenari vistós i colorista gràcies a l'efectisme i al desplegament d'enginy que s'hi dedicava». La gent aviat féu d'aquella plaça un lloc idoni per passar les poques estones de lleure de què disposava.

Tanmateix, si hi ha un any que enceta el Born contemporani com a lloc de passeig, disbauxa i, fins i tot, festeig per moltes generacions de palmesans aquest és el 1833. És el moment de la gran reforma, amb motiu del regnat d'Isabel II, que donarà lloc a molts dels trets característics del Born actual. Entre aquests, quatre fileres d'acàcies, les quatre esfinxs de pedra de Santanyí conegudes popularment com «Les Lleones», i la font de les Tortugues (que ben aviat esdevindrà tot un símbol, a més d'abastir d'aigua la zona baixa de la ciutat). Se li donarà un nom nou: «el Salón de la Princesa». I és aquell moment en què el Born esdevé el lloc de passeig per a tothom: des de les classes populars fins a l'aristocràcia, que hi gaudiran, plegades, d'esdeveniments com la fira del Ram.

Llabrés incideix especialment que, «des del XIX fins als anys seixanta del segle XX, el Born va ser una de les zones més vives i cosmopolites de Palma. Era el lloc d'esbarjo de tots els palmesans, sense distinció de classes socials. S'hi trobaven cafès mítics com el Figaro, el Miami o Ca s'Andritxol, i cabarets com el Titanic i el Casablanca, que li donaven molta vida. En determinades èpoques de l'any no era estrany veure-hi estrelles de Hollywood com Errol Flynn. Hi havia el Teatre Líric (on es representaven els estils més populars, com la revista i les «varietés») i el Cinema Born (el més important de la ciutat i on s'estrenà Ben-Hur, per posar-ne un exemple)».

Amb el tancament de certs locals arribà la decadència cap als anys setanta. Aviat va començar l'èxode de gent que abandonava el barri per anar a viure a l'Eixample. A inicis de la dècada següent, arribà un petit boom de professionals liberals illencs, que comprava habitatges antics del Born i els reformava. La vinguda, en un parell d'anys, d'alemanys d'alt poder adquisitiu tallà la rehabilitació sociocultural de la barriada. Respecte de l'actualitat del passeig del Born pròpiament dit, l'especialista es proclama «defensor d'adaptar-lo plenament per a vianants i enfrontat a la insensibilitat urbanística municipal».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.