El nivell mitjà dels aqüífers de Mallorca fou el juliol passat, darrer mes del qual es tenen dades, del 31 per cent de la seva capacitat, 19 punts per sobre del mateix mes de l'any passat, quan s'assolí només un 12 per cent de la capacitat de càrrega. Això representa, d'un estiu a l'altre, haver multiplicat per gairebé 2'6 el volum d'aigua emmagatzemada en els aqüífers, principals aportadors d'aigua a Mallorca. La peculiar meteorologia d'aquest estiu, amb pluges intenses persistents i temperatures moderades, ha fet que el nivell mitjà dels aqüífers registrat el juliol fos fins i tot superior al de mesos tradicionalment més plujosos com són el febrer i el març, que no passaren del 30 per cent (28 i 29 per cent, respectivament). Si observam el principal proveïdor d'aigua de la badia de Palma, l'aqüífer de s'Extremera, el seu nivell de juny i juliol passats fou del 58 per cent.

En els darrers dos anys i mig, s'Extremera no havia aconseguit nivells tan alts, la qual cosa s'explica, a més de per les pluges persistents, per les recents recàrregues d'excedents d'aigua de l'aqüífer de sa Marineta i per haver quedat en una situació de reserva de recursos hídrics de qualitat, sense extraccions d'importància. Llevat d'únicament tres casos, els aqüífers de sa Marineta de Petra, Llucmajor i Felanitx, les 11 unitats hidrogeològiques restants de les quals es tenen dades han experimentat increments en el seu nivell durant el darrer any, alguns dels quals espectaculars. Tal vegada, l'exemple més cridaner és el de l'aqüífer d'Inca-sa Pobla, que ha passat d'un nivell de -7 per cent a un 46 per cent entre juliol del 2001 i el mateix mes d'enguany.

Pel que fa al comportament individual de s'Extremera, el seu nivell era el juliol de l'any passat del 43 per cent. El juliol del 2002 era del 58 per cent, com ja hem dit. En general, la situació dels aqüífers de Mallorca era preocupant fa un any, amb nivells molt minsos. Des del temporal del novembre passat, l'aigua emmagatzemada a les unitats hidrogeològiques presenta una certa estabilitat. Dels mesos d'enguany, el nivell mitjà més baix fou el de febrer, amb un 28 per cent, però resulta que aquest percentatge es correspon amb els més alts dels anys de la darrera sequera. L'evolució recent dels aqüífers de les Balears presenta una certa recuperació gràcies a les pluges registrades des de novembre, però encara no ens trobam en mitjanes normals, perquè persisteixen els efectes dels darrers anys de sequera i els de la sobreexplotació, durant el mateix temps de manca de pluges, cada vegada més intensa de les aigües subterrànies.

Així, en els gràfics d'evolució dels aqüífers s'observen dents de serra corresponents a les èpoques de pluges i de sequeres, però sempre amb una tendència a la baixa, la qual cosa és explicada per la sobreexplotació, que no permet recuperar uns nivells estables amb una mitjana horitzontal, sinó descendent. Així, la Direcció General de Recursos Hídrics, de la Conselleria de Medi Ambient, no tan sols vol aconseguir mitjanes en horitzontal, sinó que intentarà assolir-ne d'ascendents.