La pluja mulla la festa de Sant Bartomeu i desllueix els balls dels cossiers

A poc a poc, però, anaren arribant els cossiers, la dama i el dimoni, i els més atrevits montuïrers i alguns veïns d'altres municipis començaren a comparèixer guarnits amb paraigües. Dins la Sala, els flabiolers, xeremiers i tamborins entonaven qualque nota després de sonar L'albada a les nou del matí. La pluja no s'aturava i arribà l'hora de la sortida dels cossiers.

Davant aquesta situació, es decidí anar a ballar a una gran sala que hi ha al bar Can Pieres, situat just al costat de l'Ajuntament. Els veïns que pogueren accedir al local ho veieren de prop, d'altres ho feren a través d'unes grans finestres que donen a l'exterior. Malgrat que la ubicació no és la tradicional, enmig de la plaça, i que ningú no molestava el dimoni Banya Verda, dins Can Pieres es va crear un bon ambient, però els cossiers només feren una part de les danses del seu ampli repertori.

A poc a poc l'església s'anava omplint de gent que volia oir la missa. Abans, però, els cossiers, la dama i el dimoni compliren la tradició i anaren a la rectoria a veure el capellà de la localitat. Després començà la solemne eucaristia en honor del patró, sant Bartomeu, en la qual predicà el pare Pere Riera. La missa fou concelebrada per un ampli grup de capellans. L'ofici solemne fou cantat per la coral de la localitat, Mont-Lliri, dirigida pe Vicens Juan Rubí, presbíter.

Després els cossiers ballaren L'oferta i, quan entraren al temple, s'omplí de la característica aroma d'alfabeguera. Com que els tradicionals balls del cossiers s'havien fet abans en una situació precària, a més de L'oferta, els dansaires representaren altres balls, amb la curiositat de veure el dimoni Banya Verda a l'interior de l'església de Sant Bartomeu, una estampa no gaire típica.