El bisbe emèrit de Donostia, José María Setién, demanà ahir a la Universitat Catalana d'Estiu (Prada) un acord per superar «l'eliminació» entre ETA i Aznar. Després de defensar els drets col·lectius, entre els quals inclogué el dret a l'autodeterminació, com una extensió dels «drets de la persona», l'autoritat eclesiàstica basca considerà que l'única sortida a Euskadi és cercar el consens. El bisbe va defensar la solució «d'una recerca de pacte de posicions polítiques distintes a partir d'una comuna acceptació, en base als drets fonamentals, la sobirania també». Setién afirmà que no espera res dels camins basats en «si Aznar acaba amb ETA o ETA acaba amb la paciència d'Aznar», i apostà per un acord basat en «la raonabilitat dels drets humans».
El bisbe afirmà que «si dues posicions són extremes i immodificables, no hi ha cap altra solució que l'eliminació dels uns pels altres. Jo entenc que la sortida ha de ser per la via d'un enteniment i un diàleg de sentit comú». Ara bé, Setién va considerar que «no tindrem canvi polític per a Euskadi, si no tenim canvi polític per a Espanya», i va criticar l'extremisme de dreta i el d'esquerra. El bisbe emèrit va demanar que «se sàpiga la finalitat concreta de l'exercici del dret d'autodeterminació. Què volem a Euskadi, fer un Estat nacional basc que funcioni com un sistema nacional basc?», es demanà en to irònic, oposant-se a fer una petita Espanya.
Igualment, el bisbe va defensar «el pluralisme nacional que existeix a l'Estat, que existeix també dins dels àmbits de l'Estat. Jo puc tenir 50 i busques per cent dels que tenen exigències polítiques de signe espanyol-castellà o de signe nacional-basc. Davant aquesta realitat, què es fa? Aquest no pot ser el camí adequat». Així, defensà un estat «sociopolític amb unes bases comunes» i advocà perquè se cerqui «una sobirania al servei de les diferents nacionalitats». Aquesta defensa del consens i del diàleg com a solució a la situació que es viu a Euskadi va ser secundada per l'exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i eurodiputat per la coalició que integra aquest partit i el PSM, Pere Esteve, i pel secretari general d'Eusko Alkartasuna (EA), Gorka Knörr.
Esteve va fer una crida perquè el Govern de José María Aznar iniciï «un diàleg imminent amb l'Executiu basc». Per Esteve, la política del Govern central a l'hora d'apostar per la il·legalització de Batasuna «està mal enfocada, si cerca la pau». A més, va denunciar que «les mostres de seny, com les pastorals dels bisbes bascs, com Elkarri o com els homenatges a Ernest Lluch, no tenen suport» i que el Govern ha fet que el debat vagi més enllà de la lluita contra el terrorisme i ha esdevingut un debat «contra el nacionalisme». De la seva banda, Knörr, exdiputat per la coalició on està integrada Unió Mallorquina, va assegurar que la Llei de partits «és anticonstitucional» i va explicar que «s'ha fet en el moment en què Batasuna perdia diputats», precisament «per impedir que Batasuna es desfaci». Així i tot, Knörr va agrair l'abstenció de CiU en la votació de la Llei de partits.
