El bisbe emèrit de Donostia, José María Setién, demanà ahir a la
Universitat Catalana d'Estiu (Prada) un acord per superar
«l'eliminació» entre ETA i Aznar. Després de defensar els drets
col·lectius, entre els quals inclogué el dret a l'autodeterminació,
com una extensió dels «drets de la persona», l'autoritat
eclesiàstica basca considerà que l'única sortida a Euskadi és
cercar el consens. El bisbe va defensar la solució «d'una recerca
de pacte de posicions polítiques distintes a partir d'una comuna
acceptació, en base als drets fonamentals, la sobirania també».
Setién afirmà que no espera res dels camins basats en «si Aznar
acaba amb ETA o ETA acaba amb la paciència d'Aznar», i apostà per
un acord basat en «la raonabilitat dels drets humans».
El bisbe afirmà que «si dues posicions són extremes i
immodificables, no hi ha cap altra solució que l'eliminació dels
uns pels altres. Jo entenc que la sortida ha de ser per la via d'un
enteniment i un diàleg de sentit comú». Ara bé, Setién va
considerar que «no tindrem canvi polític per a Euskadi, si no tenim
canvi polític per a Espanya», i va criticar l'extremisme de dreta i
el d'esquerra. El bisbe emèrit va demanar que «se sàpiga la
finalitat concreta de l'exercici del dret d'autodeterminació. Què
volem a Euskadi, fer un Estat nacional basc que funcioni com un
sistema nacional basc?», es demanà en to irònic, oposant-se a fer
una petita Espanya.
Igualment, el bisbe va defensar «el pluralisme nacional que
existeix a l'Estat, que existeix també dins dels àmbits de l'Estat.
Jo puc tenir 50 i busques per cent dels que tenen exigències
polítiques de signe espanyol-castellà o de signe nacional-basc.
Davant aquesta realitat, què es fa? Aquest no pot ser el camí
adequat». Així, defensà un estat «sociopolític amb unes bases
comunes» i advocà perquè se cerqui «una sobirania al servei de les
diferents nacionalitats». Aquesta defensa del consens i del diàleg
com a solució a la situació que es viu a Euskadi va ser secundada
per l'exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya
(CDC) i eurodiputat per la coalició que integra aquest partit i el
PSM, Pere Esteve, i pel secretari general d'Eusko Alkartasuna (EA),
Gorka Knörr.
Esteve va fer una crida perquè el Govern de José María Aznar
iniciï «un diàleg imminent amb l'Executiu basc». Per Esteve, la
política del Govern central a l'hora d'apostar per la
il·legalització de Batasuna «està mal enfocada, si cerca la pau». A
més, va denunciar que «les mostres de seny, com les pastorals dels
bisbes bascs, com Elkarri o com els homenatges a Ernest Lluch, no
tenen suport» i que el Govern ha fet que el debat vagi més enllà de
la lluita contra el terrorisme i ha esdevingut un debat «contra el
nacionalisme». De la seva banda, Knörr, exdiputat per la coalició
on està integrada Unió Mallorquina, va assegurar que la Llei de
partits «és anticonstitucional» i va explicar que «s'ha fet en el
moment en què Batasuna perdia diputats», precisament «per impedir
que Batasuna es desfaci». Així i tot, Knörr va agrair l'abstenció
de CiU en la votació de la Llei de partits.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.