Prada recorda la revolucionària ploma de Maria Aurèlia Capmany

Miquel Porter i Moix, president de la Fundació UCE, que la conegué en les tertúlies de la postguerra a la Llibreria Porter, a les quals participava, va destacar que era «una persona ben eminent» i va subratllar la seva «capacitat cívica». Cristina Badusa, professora de literatura de la Universitat de Perpinyà, va confessar que «quan jo era estudiant, Maria Aurèlia era el nostre referent, el referent d'una generació que va néixer en el franquisme i el seu exemple ens serviria per recuperar la nostra identitat».

Badusa també subratllà «l'ideari de la dona» i «les formes literàries més rebels» que va deixar l'escriptora, desapareguda ara fa deu anys. El dirigent socialista Ramon Obiols (PSC) i durant molts anys company de partit de Capmany, la va descriure com «una socialista de carnet, convicta i confessa» i va afegir que «la paraula que més recordo en la seva boca va ser 'evidentment', que venia a ser l'evidència com a exigència, l'evidència del compromís polític, de la política com a dimensió essencial de la persona».

Per la seva part, el seu biògraf Agustí Pons va recordar els homes de la seva vida, bàsicament tres: «Salvador Espriu, el mallorquí Jaume Vidal Alcover i Ricard Salvà». Sobre Vidal Alcover apuntà que «van tenir una relació complicada, però per damunt de la qual hi havia una relació liberal, respecte a la seva homosexualitat i l'atractiu que sentia per la seva intel·ligència».