Milers de documents que fan referència a la història del segle XX de les Balears, especialment d'ençà la II República, es troben a l'Arxiu Nacional de Salamanca, a l'Arxiu General de l'Administració d'Alcalá de Henares i a l'Arxiu Històric Nacional (Madrid). Això ha provocat l'interès del Govern balear, que assegura que si es confirmàs l'origen del material, el consideraria «robat».
Dos investigadors mallorquins que han estat a l'Arxiu Nacional de Salamanca han confirmat que s'hi troba documentació politicosocial i maçònica que fa referència a ciutadans i entitats illenques perseguides per la dictadura del general Francisco Franco. A més, un d'ells, Francisco Sanllorente, ha assenyalat que hi ha material històric sobre la depuració de mestres i funcionaris illencs durant el franquisme a Alcalá de Henares. No obstant això, la major part dels documents que hi ha a Salamanca fan referència als maçons i a les lògies illenques.
De fet, David Ginard Féron assegura que «el material que té la secció politicosocial procedeix de la documentació que l'exèrcit franquista anava requisant a mesura que ocupava les zones sota control republicà. Per això, per al cas de Catalunya, per exemple, hi ha moltíssim material sobre institucions i entitats polítiques, culturals i sindicals del Principat que és el que ara es reclama. Però, com Mallorca féu part del bàndol franquista des del començament, lògicament, no hi ha res semblant».
«Teòricament n'hi hauria d'haver sobre Menorca (republicana fins febrer del 1939), dins unes caixes que de fet s'anomenen Barcelona-Gerona-Baleares. Però jo les he revisades i no hi ha "o no he trobat" ni un sol paper al respecte; pensa que el de Salamanca és un arxiu caòtic on la documentació està molt mesclada. El que sí hi ha "de manera aïllada a diferents caixes" són escrits, cartes, referències, etcètera a persones de les Balears que varen estar refugiades a la zona republicana durant la Guerra Civil o illencs que varen lluitar amb l'exèrcit republicà. Però la informació que aporta és, tot plegat, de poc valor; són dades molt puntuals. Part d'aquest material el vaig utilitzar en el meu llibre El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil (Barcelona 1999)».
Igualment, Ginard explica que «a l'Arxiu de Salamanca també hi ha una petita hemeroteca, amb publicacions periòdiques; algunes de les quals són de les Balears». Ara bé, on Ginard assegura que «hi ha molta documentació sobre les diverses lògies maçòniques de les Balears i sobre la repressió contra els maçons illencs durant el franquisme» és en la secció especial de l'Arxiu de Salamanca. També l'investigador assenyala que a Alcalá de Henares «hi ha el material produït pels diversos ministeris» i que a l'Arxiu Històric Nacional, a Madrid, «hi ha Causa General, amb molta documentació sobre Menorca, Eivissa i Formentera».
