Els col·legis privats concertats de les Illes Balears no admeten pèrdues en la seva comptabilitat. Però la despesa corrent que origina cada alumne és compensada pels ingressos en una forquilla que va del 100% al 102%, segons les dades publicades aquesta setmana per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La resta "els serveis de menjador, de guarderia i d'activitats complementàries" suposen ingressos directes per als centres educatius concertats amb l'Administració autonòmica.
Les xifres publicades ara per l'INE contradiuen les visions pessimistes llançades des de la principal patronal de col·legis privats a les llles Balears "Educació i Gestió, integrada a la CAEB", segons les quals els centres privats han deixat de rendibilitzar el concert amb l'Administració autonòmica, que transfereix fins a un 75 per cent dels ingressos per explotació sobre el total d'ingressos corrents. Veus oficioses de la Conselleria d'Educació recorden que el capítol d'inversió als centres privats es resol amb la col·laboració desinteressada dels pares, als quals es convida a participar en les reformes a fons perdut.
El marge de guany del 2% sobre la despesa corrent mitjana de l'alumne (uns 2.153 E per curs) és, emperò, inferior a la mitjana estatal, que és d'un 3 per cent. Tot i això, el 75 per cent de l'alumnat que és afavorit a aquests centres per les subvencions d'explotació a les Illes Balears es mostra molt per damunt de la mitjana espanyola, d'un 59 per cent. En altres paraules: les Illes Balears concerten més places educatives que la major part de l'Estat, però el profit d'aquests concerts és un punt inferior a la mitjana.
Hi ha una veritat amagada, és clar. Sovint la relació entre les subvencions d'explotació i el guany dels centres sobre la despesa corrent es troba en relació inversament proporcional: és el cas de Catalunya o de Madrid, on la subvenció és inferior al 55 per cent, mentre que el guany per alumne supera el 102 per cent. Les Illes Balears es troben ben lluny d'aquestes proporcions mostrades en les xifres de les grans ciutats de l'Estat; això no obstant, estan entre les comunitats autònomes que més concertació i més suport atorguen als centres privats.
