L'Administració General de l'Estat ha presentat davant el
Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) un recurs
contenciós administratiu contra el parc natural de Llevant, aprovat
el passat novembre pel Govern de les Illes Balears. El recurs de
Madrid és presentat a instàncies del Ministeri d'Agricultura i
Pesca, en considerar que l'àmbit marí del parc natural va més enllà
de les aigües interiors balears, que són competència autonòmica, i
afecta les aigües exteriors, que són competència de l'Estat.
Precisament, el ministre de Pesca, Miguel Arias Cañete, visità les
Balears fa uns dies per participar amb el ministre de Medi Ambient,
Jaume Matas, en una amollada de tortugues en el parc nacional de
Cabrera.
El parc de Llevant fou aprovat amb mil hectàrees més de les
previstes inicialment en el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals
(PORN). Així, la seva superfície total és de 21.507 hectàrees, a
les quals s'han d'afegir les 265 hectàrees de les reserves naturals
de Cap Farrutx i Cap des Freu. En total, 21.772 hectàrees: 5.275 de
superfície marina, on es produiria el conflicte amb l'Administració
de l'Estat, i 16.497 d'àmbit terrestre. Amb el parc natural de
Llevant, la superfície de les Balears amb aquesta figura de
protecció assolí les 52.384 hectàrees, passant de l'1'7 per cent
del territori al 6 per cent. Així mateix, les Balears passaren del
setzè lloc al setè de les comunitats autònomes en extensió de parcs
naturals. Els anteriors governs del PP protegiren 4.575 hectàrees
amb la figura de parc natural.
El de Llevant fou el cinquè parc natural de les Balears després
de Montdragó, s'Albufera, s'Albufera des Grau i sa Dragonera.
Posteriorment, pel febrer, el Govern aprovà el parc natural de cala
d'Hort, a les Pitiüses. El recurs de l'Estat és l'únic presentat
per una institució pública. El parc natural de Llevant ha rebut
fins ara 5 contenciosos administratius per part de particulars
davant el TSJB. Aquests 5 recursos corresponen a dos col·lectius,
l'organització agrària Asaja i l'Associació de Defensa del Llevant
de Mallorca, i tres particulars: Maria Caldentey Alzina, la
societat El Rafalet SA i, en tercer lloc, Antoni Moll Massanet «i
altres».
Davant d'aquests recursos, la Conselleria de Medi Ambient ha
enviat l'expedient administratiu del PORN del parc de Llevant al
TSJB per als tràmits del procediment ordinari. Precisament, nou
mesos després de la declaració del parc, els propietaris de finques
que presentaren recursos denuncien que encara no noten «els
avantatges que proclamava la Conselleria de Medi Ambient» i
continuen amenaçant amb mobilitzacions si no hi ha canvis
significatius. Mariano Servera, president de l'Associació de
Defensa del Llevant, ha reivindicat una major participació dels
propietaris en la gestió del parc i assegura que, en aquest sentit,
el Govern incompleix les seves promeses.
Matas es va comprometre a reduir la protecció
terrestre
El ministre de Medi Ambient i president del PP balear, Jaume Matas,
es reuní el passat maig a una finca de Bunyola amb una cinquantena
de propietaris de les serres de Tramuntana i Llevant per tractar el
futur d'aquestes comarques en relació a possibles figures de
protecció si els populars tornen a governar a l'Arxipèlag. En
aquella reunió, Matas reiterà que, a Tramuntana, el PP només
crearia un parc natural amb finques públiques i les privades que
s'hi vulguin adherir, mentre que en el Llevant «revisaria» l'actual
figura de parc natural, limitant-lo igualment a terrenys de
titularitat pública. Cal dir que l'extensió de finques públiques en
el Llevant s'ha incrementat de manera considerable amb la compra,
por part de l'Executiu autonòmic actual, de les possessions
d'Albarca, es Verger i s'Alqueria Vella. Els propietaris del
Llevant exposaren a Matas «la negativa experiència» dels primers
mesos de parc natural.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.