L'Administració General de l'Estat ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) un recurs contenciós administratiu contra el parc natural de Llevant, aprovat el passat novembre pel Govern de les Illes Balears. El recurs de Madrid és presentat a instàncies del Ministeri d'Agricultura i Pesca, en considerar que l'àmbit marí del parc natural va més enllà de les aigües interiors balears, que són competència autonòmica, i afecta les aigües exteriors, que són competència de l'Estat. Precisament, el ministre de Pesca, Miguel Arias Cañete, visità les Balears fa uns dies per participar amb el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, en una amollada de tortugues en el parc nacional de Cabrera.

El parc de Llevant fou aprovat amb mil hectàrees més de les previstes inicialment en el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN). Així, la seva superfície total és de 21.507 hectàrees, a les quals s'han d'afegir les 265 hectàrees de les reserves naturals de Cap Farrutx i Cap des Freu. En total, 21.772 hectàrees: 5.275 de superfície marina, on es produiria el conflicte amb l'Administració de l'Estat, i 16.497 d'àmbit terrestre. Amb el parc natural de Llevant, la superfície de les Balears amb aquesta figura de protecció assolí les 52.384 hectàrees, passant de l'1'7 per cent del territori al 6 per cent. Així mateix, les Balears passaren del setzè lloc al setè de les comunitats autònomes en extensió de parcs naturals. Els anteriors governs del PP protegiren 4.575 hectàrees amb la figura de parc natural.

El de Llevant fou el cinquè parc natural de les Balears després de Montdragó, s'Albufera, s'Albufera des Grau i sa Dragonera. Posteriorment, pel febrer, el Govern aprovà el parc natural de cala d'Hort, a les Pitiüses. El recurs de l'Estat és l'únic presentat per una institució pública. El parc natural de Llevant ha rebut fins ara 5 contenciosos administratius per part de particulars davant el TSJB. Aquests 5 recursos corresponen a dos col·lectius, l'organització agrària Asaja i l'Associació de Defensa del Llevant de Mallorca, i tres particulars: Maria Caldentey Alzina, la societat El Rafalet SA i, en tercer lloc, Antoni Moll Massanet «i altres».

Davant d'aquests recursos, la Conselleria de Medi Ambient ha enviat l'expedient administratiu del PORN del parc de Llevant al TSJB per als tràmits del procediment ordinari. Precisament, nou mesos després de la declaració del parc, els propietaris de finques que presentaren recursos denuncien que encara no noten «els avantatges que proclamava la Conselleria de Medi Ambient» i continuen amenaçant amb mobilitzacions si no hi ha canvis significatius. Mariano Servera, president de l'Associació de Defensa del Llevant, ha reivindicat una major participació dels propietaris en la gestió del parc i assegura que, en aquest sentit, el Govern incompleix les seves promeses.

Matas es va comprometre a reduir la protecció terrestre
El ministre de Medi Ambient i president del PP balear, Jaume Matas, es reuní el passat maig a una finca de Bunyola amb una cinquantena de propietaris de les serres de Tramuntana i Llevant per tractar el futur d'aquestes comarques en relació a possibles figures de protecció si els populars tornen a governar a l'Arxipèlag. En aquella reunió, Matas reiterà que, a Tramuntana, el PP només crearia un parc natural amb finques públiques i les privades que s'hi vulguin adherir, mentre que en el Llevant «revisaria» l'actual figura de parc natural, limitant-lo igualment a terrenys de titularitat pública. Cal dir que l'extensió de finques públiques en el Llevant s'ha incrementat de manera considerable amb la compra, por part de l'Executiu autonòmic actual, de les possessions d'Albarca, es Verger i s'Alqueria Vella. Els propietaris del Llevant exposaren a Matas «la negativa experiència» dels primers mesos de parc natural.