L'organització agrària Asaja no està disposada al fet que el pla territorial de Mallorca, pendent d'aprovació per part del Consell, «suposi una pèrdua de valor de les terres», en referència a possibles aplicacions de mesures de protecció del sòl rústic, de caràcter general o zonal. Tant Asaja com Unió de Pagesos han mantingut en els darrers mesos contactes amb representants del Consell per tractar qüestions relacionades amb el pla territorial i, concretament, referides al sòl rústic com a àmbit d'activitats de l'agricultura i de la ramaderia, si bé encara no hi ha propostes concretes ni definitives per part de la institució insular.
Biel Company, secretari general d'Asaja, ha manifestat que «volem per al nostre fora vila mesures que responguin a criteris rurals, no de mentalitat urbanita. Ara bé, això no vol dir que estam disposats a renunciar als possibles valors que puguin tenir els nostres terrenys, a no ser que s'estableixin compensacions. Els nostres padrins compraren terres, no pisos, i seria injust que determinades mesures de protecció implicassin la pèrdua del valor d'un patrimoni que ens ve de temps enrere, encara que no sigui per construir, sinó per poder demanar un crèdit a un banc».
Company ha expressat el seu acord amb iniciatives com la de la Conselleria d'Agricultura, encara no aprovada, d'eliminar les declaracions d'interès general per poder construir o modificar a sòl rústic instal·lacions d'activitat agrícola o ramadera, «però aixó no implica haver d'acceptar altres actuacions que, en definitiva, afectarien els valors patrimonials de generacions senceres. No es poden emprendre accions de protecció que restin drets als propietaris, i menys si no es fixa algun tipus de compensació».
Una mesura que pot servir d'exemple, si bé encara no hi ha res definit, seria la d'incrementar la superfície mínima per construir en el sòl rústic comú, establert actualment en dues quarterades. Company afirma que «si un propietari té més de dues quarterades i s'aplica una protecció que afecta els seus drets, assistiríem a una devaluació patrimonial davant la qual no podem quedar sense dir ni fer res». No obstant això, el secretari general d'Asaja es mostra disposat a escoltar «les argumentacions o justificacions que pugui presentar el Consell per explicar els objectius del pla territorial, especialment pel que fa al sòl rústic, però la ideologia no ha de servir per fer malbé el patrimoni dels altres ni per criminalitzar els propietaris».
Una postura radicalment diferent és la de Unió de Pagesos que propugna un sòl rústic «vertaderament rústic i no una extensió del sòl urbanitzable», en paraules del seu coordinador, Joan Mas. Mas posa com a exemple Menorca i Catalunya, que han creat legislacions i plans que reserven el sòl rústic per a usos exclusivament agrícoles i ramaders, eliminant, de manera general, els usos residencials a través de noves construccions. Joan Mas apunta que «la pressió urbanística sobre el sòl rústic ha afavorit els processos especulatius i que aquest deixi de ser tal per esdevenir, simplement, una extensió del sòl urbanitzable, amb la conseqüent demanda de serveis urbans: aigua, electricitat, accessos viaris, recollida de fems, etc».
