L'organització agrària Asaja no està disposada al fet que el pla
territorial de Mallorca, pendent d'aprovació per part del Consell,
«suposi una pèrdua de valor de les terres», en referència a
possibles aplicacions de mesures de protecció del sòl rústic, de
caràcter general o zonal. Tant Asaja com Unió de Pagesos han
mantingut en els darrers mesos contactes amb representants del
Consell per tractar qüestions relacionades amb el pla territorial
i, concretament, referides al sòl rústic com a àmbit d'activitats
de l'agricultura i de la ramaderia, si bé encara no hi ha propostes
concretes ni definitives per part de la institució insular.
Biel Company, secretari general d'Asaja, ha manifestat que
«volem per al nostre fora vila mesures que responguin a criteris
rurals, no de mentalitat urbanita. Ara bé, això no vol dir que
estam disposats a renunciar als possibles valors que puguin tenir
els nostres terrenys, a no ser que s'estableixin compensacions. Els
nostres padrins compraren terres, no pisos, i seria injust que
determinades mesures de protecció implicassin la pèrdua del valor
d'un patrimoni que ens ve de temps enrere, encara que no sigui per
construir, sinó per poder demanar un crèdit a un banc».
Company ha expressat el seu acord amb iniciatives com la de la
Conselleria d'Agricultura, encara no aprovada, d'eliminar les
declaracions d'interès general per poder construir o modificar a
sòl rústic instal·lacions d'activitat agrícola o ramadera, «però
aixó no implica haver d'acceptar altres actuacions que, en
definitiva, afectarien els valors patrimonials de generacions
senceres. No es poden emprendre accions de protecció que restin
drets als propietaris, i menys si no es fixa algun tipus de
compensació».
Una mesura que pot servir d'exemple, si bé encara no hi ha res
definit, seria la d'incrementar la superfície mínima per construir
en el sòl rústic comú, establert actualment en dues quarterades.
Company afirma que «si un propietari té més de dues quarterades i
s'aplica una protecció que afecta els seus drets, assistiríem a una
devaluació patrimonial davant la qual no podem quedar sense dir ni
fer res». No obstant això, el secretari general d'Asaja es mostra
disposat a escoltar «les argumentacions o justificacions que pugui
presentar el Consell per explicar els objectius del pla
territorial, especialment pel que fa al sòl rústic, però la
ideologia no ha de servir per fer malbé el patrimoni dels altres ni
per criminalitzar els propietaris».
Una postura radicalment diferent és la de Unió de Pagesos que
propugna un sòl rústic «vertaderament rústic i no una extensió del
sòl urbanitzable», en paraules del seu coordinador, Joan Mas. Mas
posa com a exemple Menorca i Catalunya, que han creat legislacions
i plans que reserven el sòl rústic per a usos exclusivament
agrícoles i ramaders, eliminant, de manera general, els usos
residencials a través de noves construccions. Joan Mas apunta que
«la pressió urbanística sobre el sòl rústic ha afavorit els
processos especulatius i que aquest deixi de ser tal per esdevenir,
simplement, una extensió del sòl urbanitzable, amb la conseqüent
demanda de serveis urbans: aigua, electricitat, accessos viaris,
recollida de fems, etc».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.