Per Pasqua Margalida Serrano i el seu marit, Miquel Cerdà, juntament amb un grup de pollencins, viatjaren a Tinduf, al Sàhara occidental. Volien descobrir per si mateixos la realitat del poble saharià, conviure en un camp de refugiats. Allà comprovaren com n'és d'hostil habitar en un desert on el vent i les tempertures són extremes, i fins a quin punt la supervivència d'aquest poble depèn de l'ajut humanitari. Per això, en tornar decidiren formar part del grup de famílies que acullen nins saharians a l'estiu. De cop i volta aquesta parella jove ha passat a tenir una «filla» d'onze anys que es diu Agaila Mohamed. «La integres com un membre més de la família. Si tens tres fills, és com si en tinguessis quatre; si en tens dos, com si en tinguessis tres, i si no en tenies cap, idò ja en tens un», apunta Miquel.
Agaila no els ha suposat cap problema, només han hagut d'adaptar horaris. Miquel és fotògraf, té una botiga a Pollença "Micer Fotografs", «i ja se sap, en aquesta temporada sempre hi ha més feina». Ella és l'assistenta social de l'Ajuntament d'Alcúdia. Per això els matins, quan parteix a fer feina, deixa la nina en el servei d'acollida municipal. Això fins a l'hora de començar el programa Viu l'Estiu. A les 14 hores la va a recollir i, a partir d'aquest moment, la nena sahariana fa vida en família, com qualsevol nin mallorquí.
Aquest és el quart estiu que Agaila ve a estiuejar a l'Estat espanyol. És un avantatge més, perquè ja coneix l'idioma i, a més a més, sap espavilar-se amb accions tan quotidianes com pot ser obrir l'aixeta de casa. «Tot això ja no li ho hem hagut d'ensenyar», diuen els seus «pares». El primer estiu el passà amb una família de Castella Lleó, després anà a Barcelona i l'any passat a Tarragona. De tots aquests indrets diu que «Mallorca és on m'agrada més». Margalida comenta, però, que sempre es decanten pel darrer lloc.
Ella té dues germanes més a la Península, Lala i Cenabo. Ambdues arribaren fa quatre anys, però encara no han tornat al desert algerià perquè els detectaren malalties: una tenia atacs epilèptics i l'altra patia asma. Els pares d'acollida d'Agaila consideren que només aquesta ja és una bona raó per portar un nin de vacances a Mallorca. «Passen una bona revisió mèdica i, a més a més, un bon estiu. Durant un temps millora la seva qualitat de vida», comenta Miquel. Per ells, apunta Margalida, «és com anar de vacances a un hotel de cinc estrelles i trobar-ho tot fet».
Els nins, però, no arriben a comparar els dos llocs. Agaila viu en un dels campaments de refugiats situats a la zona fronterera amb Tinduf, un dels indrets més durs i inhòspits del desert algerià. Concretament al districte de Smara, que pertany al campament central de Rabuni. Idò resulta que quan li demanes on s'estima més viure, si a Mallorca o al camp de refugiats, no sap què contestar, fins i tot mira estranyada, com si la pregunta no tingués cap sentit. Allà, desposseïdes de tot, hi ha refugiades més de 100.000 persones majors, dones i nins saharians, mentre que els homes útils es queden combatent els invasors en el Sàhara.
