Quinze ajuntaments de les Balears han recorregut davant el Tribunal Constitucional la Llei d'estabilitat pressupostària aprovada amb la majoria del Partit Popular el passat mes d'abril i que prèviament havia obtingut l'aval dels consellers populars en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Els consistoris, que s'han sumat a la iniciativa d'altres ajuntaments de tot l'Estat de recórrer el «dèficit zero», són els governats pels socialistes a les Illes: Algaida, Binissalem, Calvià, Lloseta, Marratxí, Pollença, Puigpunyent, Sóller, Alaior, es Castell, Maó, Sant Lluís, es Migjorn, Eivissa i Formentera.

Tal com explicà a Diari de Balears el responsable de política municipal a Mallorca del PSIB, Francesc Rosselló, «aquesta llei asfixia l'autonomia local i deixarà els ajuntaments sense possibilitat d'acudir a l'endeutament per finançar les seves inversions».

La iniciativa començà a desenvolupar-se el primer trimestre d'enguany i fou canalitzada per la presidenta de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (Felib), Margarita Nájera. Els mesos següents els equips de govern dels consistoris socialistes aprovaren en sessions plenàries aquesta mesura, que s'ha pres a títol individual i s'ha canalitzat a través del Grup Parlamentari Socialista.

La iniciativa, que ha estat secundada per 1.200 ajuntaments socialistes de tot l'Estat, ha estat possible després de la reforma aprovada el 1999 pel Tribunal Constitucional, que permeté als consistoris plantejar un conflicte de competències sempre que fossin una setena part de la totalitat dels existents dins el territori espanyol (a partir de 1.158) i que representassin un mínim de la sisena part de la població (més de 6.749.965 ciutadans).

«Serà un èxit dels ajuntaments si s'aconsegueix guanyar aquest recurs», digué Rosselló, que assenyalà que és una mesura que afecta tots els municipis, malgrat que els dels PP no han pogut queixar-se per la disciplina que imposa la formació conservadora.

La Llei d'estabilitat pressupostària fou molt criticada pel conseller d'Hisenda, Joan Mesquida, després de participar en el Consell de Política Fiscal i Financera d'abril. Segons Mesquida, el «dèficit zero» entre els anys 2003-2005 comportarà una important caiguda de la inversió pública i qualificà «d'efecte pervers» aquesta limitació a l'endeutament.