Tot i que l'increment de l'escolarització a l'Estat espanyol «ha estat un dels canvis rellevants de l'estructura educativa», les Illes Balears tenen una taxa inferior a la mitjana estatal, segons el recent Informe sobre el consum i l'economia a Espanya, publicat per Caixa Catalunya. L'estudi, dirigit per Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona, detecta que tan sols un 54'3 per cent de les llars illenques compten amb fills estudiants "entre els 16 i els 28 anys d'edat", mentre que la mitjana estatal és del 56'7 per cent.
Igualment, la taxa d'escolarització fou del 45'5 per cent l'any passat, mentre que la mitjana estatal era del 47'2 per cent. Per darrere de les Illes Balears quedaren comunitats autònomes com el País Valencià (44'2 per cent), Catalunya (42'4 per cent) i Múrcia (41'2). És per atzar que siguin les comunitats del Llevant les que mostren una proporció tan baixa d'estudiants? L'estudi de Caixa Catalunya considera que «a les Balears el dinamisme del mercat de treball explica la baixa taxa d'escolarització», especialment després de l'ESO.
Segons confirma l'entitat financera, «aquestes dades reflecteixen en bona part la marcada relació entre el dinamisme econòmic i, conseqüentment, del treball, de les diferents comunitats autònomes i el pes relatiu de les llars amb fills en el sistema educatiu». Així, són les comunitats amb més limitació de les rendes familiars per finançar l'ensenyament postobligatori (com són el cas de Castella-la Manxa, Ceuta, Melilla, Extremadura o Canàries) les que paradoxalment mostren les taxes d'escolarització més elevades. L'oferta laboral balear minva el nombre d'estudiants.
