Els anglesos que colonitzaren Austràlia preguntaren als aborígens el nom d'uns marsupials petits que havien trobat pertot arreu; els nadius els anomenaren «rates» "de selva, del lloc..."; i com a rates, els anglesos anihilaren aquelles espècies, que de cap de les maneres no tenien res a veure amb els rosegadors voraços. L'exemple fou adduït per la filòloga Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona, defensant que la diversitat lingüística és un indicador més de la conservació de l'entorn o, en altres mots, un element més que condiciona la supervivència de l'ecosistema.

Junyent dedicà ahir a aquest tòpic una conferència al Centre de Cultura de Sa Nostra. En la seva opinió, «els pobles utilitzen el seu llenguatge com a instrument de configuració, adequació i adaptació a l'entorn»; si desapareix la llengua, es perd també el coneixement de la societat envers el seu propi espai. També «a les Illes Palou, al Pacífic, la llengua fixava el còmput del temps per a les estacions de pesca; quan va desaparèixer la llengua, també desaparegué el calendari, i s'hi va produir una sobreexplotació pesquera que dugué la població a la fam». Aquests exemples «contundents» són aplicables, segons la professora Junyent, als Països Catalans, en «topònims que possiblement molta gent ja no reconeix però que informen sobre com és l'entorn o com s'ha d'explotar».

El cas balear, en què una doble presència en increment de les llengües castellana i del català central ha alertat alguns sectors sobre la pèrdua de les variants pròpies del català, també fou considerat ahir per Junyent per a Diari de Balears. La filòloga defensà la necessitat de mantenir la unitat del català. «És un fet més que conegut que la fragmentació de les llengües és letal i alguns se n'aprofiten; ara, si l'estàndard s'entegués com un denominador comú "no com a símbol d'hegemonia" no hi hauria problemes».

«Ens lleven la història»  
«Em fa la sensació, quan sent a parlar de com els alemanys estan comprant el territori de Mallorca i en modifiquen la toponímia, que estan mirant de llevar-nos la història», explica Junyent. Per la professora de Barcelona, «és possible que es perdi tot el territori, però si es conserva la llengua, aquesta pot arribar a fer les funcions del territori».