El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia, Antonio de Vicente Tutor, i l'acusació particular del cas Formentera presentaren ahir sengles recursos d'apel·lació contra l'acte d'arxivament decretat la setmana passada pel magistrat instructor, Antoni Monserrat. Fiscalia i acusació reiteraren la petició d'imputació del ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, i la diputada del Congrés, Rosa Estaràs.

Andreu Crespí, pel PSIB, i Eberhard Grosske, per part d'EU, formalitzaren el recurs davant la Sala Civil i Penal del TSJB. D'aquesta manera, els magistrats Àngel Reigosa, Miquel Massot, Antoni Capó i Francisco Javier Muñoz hauran de resoldre l'apel·lació de les parts.Segons l'escrit de l'acusació, el contingut de l'acte de Monserrat «constitueix més una sentència absolutòria per als imputats», és a dir, «el que ha de fer un tribunal quan dicta una resolució com a conseqüència de la celebració d'un judici oral amb la intervenció de les parts, amb un debat contraditori i amb la pràctica de les proves proposades i admeses».

Per l'acusació, els tres anys d'instrucció a Eivissa i Palma mostren «una sòlida base indiciària de fets constitutius de delicte» i expressa que per rebutjar la imputació dels aforats «considera valorables les proves exculpatòries i no les que mostren l'existència de la seva participació». PSIB i EU critiquen que el magistrat apliqui el principi de presumpció d'innocència, però no el de la tutela judicial efectiva i l'accés de les persones als procediments. «En el moment que sorgeixin sospites de la possible participació d'un aforat, la causa ha d'elevar-se al Tribunal Suprem ja que, en cas contrari, es vulnerarien dret fonamentals».

En base als arguments de l'acusació, que menciona nombrosa jurisprudència dels tribunals Constitucional i Suprem, no és possible aplicar les lleis de manera diferent a les persones aforades o no. «La consistència i la suficiència d'indicis i sospites han de ser les mateixes per a tothom». L'escrit titlla el «judici paral·lel» criticat per Monserrat a l'acte «d'inevitable en tots aquells temes de repercussió social», malgrat que aquesta circumstància «no ha d'influir en la resolució adoptada».

L'acusació afirma que l'anul·lació dels informes dels Segura, per una suposada procedència il·lícita, ha creat indefensió en no notificar-la l'instructor i, així, no poder oposar-se a la decisió. «Mai no es denuncià cap sostracció», assenyala l'escrit, a la vegada que recorda que a l'ordinament jurídic espanyol no existeix cap norma que impedeixi l'acceptació d'una prova, malgrat el seu origen antijurídic, excepte «per la consideració purament subjectiva del jutjador».

Per PSIB i EU, els informes dels Segura es lliuraren a les persones a qui anaven dirigits (Javier Mato i Rosa Estaràs) i la funció de Maripau Segura, i dels emigrants contractats, era «la captació il·legal de vots a favor del PP». Aquesta «trama» s'hauria organitzat en la reunió presidida per Jaume Matas, i als organigrames manuscrits llavors per l'actual ministre i la mateixa Maripau Segura s'establiren les passes a seguir per aconseguir aquest objectiu amb doblers públics.

«Recuperar el prestigi»
El coordinador general d'EU, Eberhard Grosske, i el portaveu parlamentari del PSIB, Andreu Crespí, defensaren ahir la presentació del recurs d'apel·lació «perquè la justícia recuperi el prestigi davant la ciutadania, per reivindicar el paper dels mitjans de comunicació en la defensa de la democràcia i per la serietat de la denúncia del presumpte delicte electoral». Grosske criticà la «desqualificació implícita de la resolució de Monserrat envers la junta de fiscals i el jutge d'Eivissa», mentre que Crespí digué que els tres funcionaris que hauran de declarar en un jutjat per la contractació de Maripau Segura «ho feren perquè no tingueren altre remei que complir una ordre».