El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia, Antonio de
Vicente Tutor, i l'acusació particular del cas Formentera
presentaren ahir sengles recursos d'apel·lació contra l'acte
d'arxivament decretat la setmana passada pel magistrat instructor,
Antoni Monserrat. Fiscalia i acusació reiteraren la petició
d'imputació del ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, i la
diputada del Congrés, Rosa Estaràs.
Andreu Crespí, pel PSIB, i Eberhard Grosske, per part d'EU,
formalitzaren el recurs davant la Sala Civil i Penal del TSJB.
D'aquesta manera, els magistrats Àngel Reigosa, Miquel Massot,
Antoni Capó i Francisco Javier Muñoz hauran de resoldre
l'apel·lació de les parts.Segons l'escrit de l'acusació, el
contingut de l'acte de Monserrat «constitueix més una sentència
absolutòria per als imputats», és a dir, «el que ha de fer un
tribunal quan dicta una resolució com a conseqüència de la
celebració d'un judici oral amb la intervenció de les parts, amb un
debat contraditori i amb la pràctica de les proves proposades i
admeses».
Per l'acusació, els tres anys d'instrucció a Eivissa i Palma
mostren «una sòlida base indiciària de fets constitutius de
delicte» i expressa que per rebutjar la imputació dels aforats
«considera valorables les proves exculpatòries i no les que mostren
l'existència de la seva participació». PSIB i EU critiquen que el
magistrat apliqui el principi de presumpció d'innocència, però no
el de la tutela judicial efectiva i l'accés de les persones als
procediments. «En el moment que sorgeixin sospites de la possible
participació d'un aforat, la causa ha d'elevar-se al Tribunal
Suprem ja que, en cas contrari, es vulnerarien dret
fonamentals».
En base als arguments de l'acusació, que menciona nombrosa
jurisprudència dels tribunals Constitucional i Suprem, no és
possible aplicar les lleis de manera diferent a les persones
aforades o no. «La consistència i la suficiència d'indicis i
sospites han de ser les mateixes per a tothom». L'escrit titlla el
«judici paral·lel» criticat per Monserrat a l'acte «d'inevitable en
tots aquells temes de repercussió social», malgrat que aquesta
circumstància «no ha d'influir en la resolució adoptada».
L'acusació afirma que l'anul·lació dels informes dels Segura,
per una suposada procedència il·lícita, ha creat indefensió en no
notificar-la l'instructor i, així, no poder oposar-se a la decisió.
«Mai no es denuncià cap sostracció», assenyala l'escrit, a la
vegada que recorda que a l'ordinament jurídic espanyol no existeix
cap norma que impedeixi l'acceptació d'una prova, malgrat el seu
origen antijurídic, excepte «per la consideració purament
subjectiva del jutjador».
Per PSIB i EU, els informes dels Segura es lliuraren a les
persones a qui anaven dirigits (Javier Mato i Rosa Estaràs) i la
funció de Maripau Segura, i dels emigrants contractats, era «la
captació il·legal de vots a favor del PP». Aquesta «trama» s'hauria
organitzat en la reunió presidida per Jaume Matas, i als
organigrames manuscrits llavors per l'actual ministre i la mateixa
Maripau Segura s'establiren les passes a seguir per aconseguir
aquest objectiu amb doblers públics.
«Recuperar el prestigi»
El coordinador general d'EU, Eberhard Grosske, i el portaveu
parlamentari del PSIB, Andreu Crespí, defensaren ahir la
presentació del recurs d'apel·lació «perquè la justícia recuperi el
prestigi davant la ciutadania, per reivindicar el paper dels
mitjans de comunicació en la defensa de la democràcia i per la
serietat de la denúncia del presumpte delicte electoral». Grosske
criticà la «desqualificació implícita de la resolució de Monserrat
envers la junta de fiscals i el jutge d'Eivissa», mentre que Crespí
digué que els tres funcionaris que hauran de declarar en un jutjat
per la contractació de Maripau Segura «ho feren perquè no tingueren
altre remei que complir una ordre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.