L'any 1996 hi havia empadronats a Felanitx 17 magrebins (quinze homes i dues dones). El 2001 la xifra ja era de 463 (333 homes i 130 dones), i es pensa que en realitat poden ser el doble de gent, a causa de la manca de regularització. Aquest espectacular increment, que supera el 400% en només cinc anys, ha generat múltiples necessitats i ha motivat nous sistemes de gestió institucional.
Destaca el fet que d'aquest col·lectiu, només un 0'86% té més de 65 anys. La immensa majoria, prop d'un 55%, té entre 25 i 40 anys. A s'Horta hi ha uns 40 magrebins; a Cas Concos, 8 "tots homes"; a Portocolom n'hi ha 42, i a Felanitx tota la resta. Pel que fa als nins, actualment n'hi ha 94 d'escolaritzats. També crida l'atenció que, en tot el terme, figurin 25 estats representats amb algun ciutadà.
El batle de Felanitx, Miquel Julià (UM); la regidora d'Afers Socials, Maria Adrover, i la mediadora cultural, Samira El Kacimi, han informat de la divulgació d'un ban en àrab, a més d'en català i castellà, cosa que suposa una introducció innovadora a la comarca del Migjorn, així com a les veïnes del Llevant i el Pla.
El ban en qüestió fa referència a la importància de tenir cura dels residus per aconseguir un municipi net i pròsper, amb repercussió en una òptima qualitat de vida. S'especifica allò que s'ha de fer amb el fems, horaris, ús dels contenidors, serveis que s'ofereixen i multes establertes en cas d'infracció. Les queixes s'han reduït molt, però és necessària més col·laboració veïnal, i la Sala pretén conscienciar al màxim. La tasca de Samira El Kacimi és bàsica per assessorar tants nouvinguts i mirar d'integrar-ne el major nombre possible, prestant especial atenció a les dones i als infants.
