El IV Congrés del Partit Comunista de les Illes Balears ha fet un gir cap a la Part Forana i les illes menors i cap a la joventut en escollir una direcció encapçalada pel manacorí Manel Carmona Casilda, de 26 anys, nascut l'any en què renasqué la democràcia, el 1975. Carmona recull el testimoni de Miquel Rosselló, que deixa d'encapçalar el partit a l'igual que el càrrec de secretari general desapareix i es transforma en coordinador general.

Els canvis s'han reflectit en el fet que la meitat dels dirigents electes ahir tenen menys de 30 anys i s'ha aconseguit que representin Mallorca, Menorca i les Pitiüsses. A més, a la llista es va incorporar el corrent minoritari, afavorint el consens. Ara, si el canvi generacional i el major pes de la Part Forana, Menorca i Pitiüsses han estat les novetats més destacades del IV Congrés, en altres aspectes el partit ha apostat per la continuïtat. Segons Rosselló, que ha organitzat el Congrés, «apostam per la continuïtat dins Esquerra Unida, dins el sindicalisme de classes, dins el Pacte de Progrés i per reeditar la nostra aliança amb Els Verds i si pot ser ampliar-la».

En aquest sentit, el vent de la globalització social ha continuat transformant el partit i Rosselló assenyalà que «necessitam ampliar el nostre camp d'actuació en allò que es mou a l'esquerra del PSM i el PSIB». El fins ahir secretari general del Partit Comunista ja va dir abans del tancament del Congrés que «el moviment per la globalització social té bastants coincidències amb la primera internacional». El coordinador general d'EU, Eberhard Grosske, no va faltar a la cita i va apostar igualment pels nous aires del moviment contra la globalització dominant i va assegurar que el PCIB «és una peça fonamental d'aquesta alternativa».

Retorn als principis  
L'actual PCIB ho reconeix. L'esquerra camina cap a una reedició de la I Internacional. El moviment en contra de la globalització dominant és un punt de trobada de grups esquerrans, des dels socialistes catòlics fins als moviments anarquistes, que des de fa més d'un segle caminaven separats i els costava fer feina junts. Ja ho diu el document aprovat al IV Congrés, «cal reescriure El Capital». L'èxit rau en el fet que els comunistes no monopolitzin el moviment.