REUNIÓ. De l'encontre entre Jaume Matas, Rosa Estaràs, Josep Juan Cardona i Maripau Segura, «el qual s'ha pretès dotar de gran importància» no es desprèn, segons Monserrat, cap indici de criminalitat i els organigrames per connectar les cases balears amb l'IBDI «són absolutament normals». La participació de Maripau Segura, que no pertanyia al Govern, «està totalment d'acord amb la rutina diària» i més si el seu pare, excap de premsa de Rosa Estaràs, ha declarat que volia «col·locar» la seva filla. Malgrat que el lletrat Rafael Perera avalà que Matas és l'autor d'un dels organigrames, el magistrat assumeix les tesis del tinent fiscal del Tribunal Suprem, José María Luzón, de qui digué que amb la seva interpretació «jeroglífica» resultava impossible provar la trama electoral.
AGENDA DE MATAS. Monserrat troba «irregular» l'aportació a la instrucció d'Eivissa de l'agenda de Matas, «en la qual s'aprecia manipulació informàtica». Segons el jutge, la filtració podria venir dels documents del cas Bitel i creu que resulta «especialment repugnant al sentit jurídic i ètic la utilització bastarda dels dits documents per trepitjar intimitats, violar secrets de comunicacions privades i treure arguments contra el mateix instructor en la desbaratada operació de recusació». En aquesta agenda constava una cridada de la dirigent de la Casa Balear de Santa Fé, Paulina Riera, anunciant problemes amb el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), una petició a l'avui ministre Cristóbal Montoro perquè els solucionàs i una altra telefonada d'Antoni Pastor en la qual hauria manifestat: «Vots Formentera. Tot bé».
CONTRADICCIONS. Els dirigents de cases balears Inés Sapriza i Antonio Mas foren contractats per l'IBDI. Segons la resolució, està justificada per les finalitats de promoció comercial de l'Institut i pels informes que realitzaren, «independentment de la seva quantitat i qualitat».
SEGURA I EL RUS. Malgrat ser una «enxufada del seu pare», això «no té cap qualificació penal», segons la resolució. El fet que en la seva contractació es demanàs l'idioma rus s'explica «pel fet d'haver tingut un gran increment a les Balears, pel turisme i per les enormes possibilitats comercials dels països de l'Est». No obstant això, els funcionaris de la comissió de contractació falsejaren una acta, fet que s'ha d'investigar en un jutjat d'instrucció de Palma. El cas afecta Rosa Grijalba, Joan Fortuny i Àngel Gallego.
VOTS IRREGULARS. El magistrat diu que és inversemblant que s'afirmi que «72 dels 74 vots del CERA votaren PP», ja que en les eleccions autonòmiques els sufragis es remeten a la Junta Electoral del Parlament. L'exdirigent del PP pitiús, Cándido Valladolid, declarà que a la mesa de Formentera se separaren els vots per correus, sense posar-los a les urnes i que s'obriren dos o tres dies després, però Monserrat conclou que no es podia tractar mai dels comicis autonòmics. Per això remet el cas a un jutjat d'Eivissa i afecta, a més de Valladolid, Manuel Alonso Fernández Revuelta i Andrés Charneco.
SAMPOL. La «sensacional revelació» de Sampol que fou el funcionari Jaume Payeras qui l'avisà de la suposada trama electoral «no ha donat fruit, ja que fou desmentida pel mateix Payeras, que oferí canviar la seva situació de testimoni per la d'imputat». Segons el jutge, «una operació de tal magnitud i desplegament de mitjans obtingué magres i raquítics resultats».
MALVERSACIÓ. «Perquè es produeixi la malversació de fons públics, és requisit indispensable el delicte electoral. Si no hi ha trama il·legal de vots, no hi ha malversació». Monserrat es remet a l'informe del fiscal Luzón, que establí que captar vots en els viatges institucionals «és ètic o estèticament reprotxable, però no delictiu, ja que no suposava una despesa addicional».
RECURS. El fiscal en cap, Antonio de Vicente Tutor, recorrerà l'acte, igual que l'acusació particular. La decisió l'haurà d'adoptar el ple de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior.
