L'empresa pública Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) desapareixerà com a tal. Una ampliació en tots els seus àmbits d'actuació deixarà sense sentit la seva actual denominació. Ni serà únicament ferroviària ni es limitarà exclusivament a Mallorca. Així ho anuncià ahir el conseller d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, Francesc Quetglas, durant una compareixença davant la comissió parlamentària d'ordenació territorial.

L'origen d'aquesta transformació i d'aquesta ampliació es troba precisament a Menorca i a les Pitiüses. Malgrat que els consells d'aquestes illes tenen les competències en matèria de transport, l'Ajuntament de Maó i el Consell de Menorca han demanat la intervenció de l'SFM en la construcció d'una estació d'autocars en aquesta ciutat menorquina, tal com s'ha fet a Palma. Així mateix, a Eivissa capital es planteja la necessitat d'edificar una estació intermodal de transports que concentri les línies d'autocar, una connexió amb l'aeroport i una línia amb el port que serveixi d'enllaç amb el vaixell de Formentera.

En el cas menorquí, l'explotació de l'estació d'autocars serà directament assumida per SFM, ja que es considera que les seves petites dimensions no seran atractives per a cap empresa. La transformació de SFM en un operador pluriinsular de tot tipus de transports s'haurà d'emmarcar en el futur pla director sectorial, que, segons Quetglas, podria estar acabat en uns mesos.

En la mateixa compareixença, el portaveu del grup parlamentari del PP, José María González Ortea, criticà molt durament el conseller pels retards que pateix la construcció del desdoblament Palma-Son Ferriol. Quetglas atribuí aquests retards a problemes burocràtics del Ministeri de Foment, adjudicador de l'obra, i a dificultats de l'adjudicatària. Així i tot, assegurà que existeix un compromís de la constructora de tenir acabats els treballs a final d'abril.

Reducció de velocitat  
González Ortea també criticà el Govern autonòmic per la proposta del director general de Mobilitat, Salvador Miralles, de reduir velocitats màximes a carreteres de les Balears «sense estudis, dades, criteris, recomanacions ni avaluacions de repercussions econòmiques i socials». Quetglas explicà que aquesta és una qüestió en fase de debat a la comissió de trànsit i seguretat vial, presidida per la delegada del Govern central, Catalina Cirer. El conseller defensà la necessitat d'obrir intercanvis d'opinions, «com s'està fent a Europa i davant l'evidència que la reducció de velocitats màximes pot disminuir tant el nombre d'accidents com la seva gravetat».