Els diputats del Partit Popular abandonaren ahir la sala de plens del Parlament balear després que l'olla exprés en què es transfigura la Cambra autonòmica cada dimarts esclatà en comparar-los amb els «nazis» el conseller d'Obres Públiques, Francesc Quetglas, durant la interpel·lació pel cas Bitel. S'arribà a l'expressió: «Crida, histriònic, com un nazi, amb la intenció de posar-nos a tots fermes» amb la qual Quetglas obsequià a González Ortea fou la culminació d'un dur enfrontament dialèctic en què rebé fins el apuntador.

Així, el president del Govern, Francesc Antich, és, segons González Ortea, «un calumniador insistent, un covard i un mentider»; tota l'oposició és, segons Quetglas, «una barruda, en exigir que el Govern demani perdó». Per Miquel Ramon d'EU, la intervenció del PP fou «de vergonya política» i Antoni Alorda la qualificà de «lamentable, inversemblant, arrogant i intenten fer creure que Jaume Matas viu en el país de les meravelles». Quetglas retirà les seves paraules, que no constaran al diari de sessions del Parlament, i després demanà disculpes personalment al portaveu parlamentari popular, que les acceptà. D'aquesta manera se tancà un nou episodi de les renovades maneres parlamentàries el to de les quals augmentarà a mesura que s'apropin les cites electorals.

Crespí obrí la caixa dels trons en ambientar una escena entre un jutge anglès i un nazi. Aquest darrer li diu: «si haguéssim guanyat la guerra, vostè estaria assegut aquí i jo en el seu lloc». El jutge li respon: «sí, però les persones honrades continuaríem sent nosaltres i els assassins, vostès». Prèviament havia desplegat un cartell amb una foto de Matas, «patètic, segons González Ortea», en el qual mostrava el document clau del cas Bitel. Qualcú de la majoria parlamentària haurà de reconèixer, com assenyalaren fonts socialistes, que Quetglas no era la persona idònia per respondre a la interpel·lació del PP, precisament per la seva qualitat de víctima d'un procés (que reconeix el jutge sota l'eufemisme «d'un cert i contrastat redireccionament indegut») que afectà fins i tot les seves comunicacions personals.

La tesi de González Ortea per explicar el cas Bitel se centrà en un atac de pànic del Pacte quan duia ja nou mesos en el Consolat després de la «victòria aclaparadora» del PP a les eleccions generals. Malgrat la investigació desenvolupada a la pròpia empresa Bitel avalada en el seu moment per l'exconsellera Misericòrdia Ramon, «es decideix que és un bon moment per muntar un renou i denunciar Matas, amb la col·laboració de tota la fontaneria».

Tota la trama, segons González Ortea, sense renunciar a cap despesa amb doblers públics («trets amb pólvora de rei») i, per això, «Quetglas és violat, primer, i premiat, després». La intervenció del «diputat-advocat o advocat-diputat és fonamental» (Antoni Diéguez, misser de Quetglas) per llançar brossa damunt de Matas» i, finalment, després de l'acte del jutge que arxivà el cas, s'imposa, pel portaveu popular, «que Antich demani disculpes a Matas, al PP i als ciutadans per usar malament els cabals de tots».

Quetglas recordà a González Ortea que el cas no ha acabat a nivell judicial ja que Govern i acusació particular han recorregut l'arxivament i digué que el cas s'havia aturat en lloc d'anar al Suprem, tal com acordà la junta de fiscals, perquè el fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, ho havia vetat. El conseller d'Obres Públiques denuncià que «el partit que ha espiat interpel·la al president d'un Govern que ha resultat espiat i encara no ha respost políticament al greu fet d'intervenir el correu d'un càrrec polític». Quetglas lamentà que «Matas mai m'ha demanat excuses i és el responsable personal de tot allò que succeí en el seu entorn».

Salvats per la campana
La «campana» del president del Parlament, Maximilià Morales, molt estricte amb els torns de paraula, tallà en sec el conflicte entre diputats del PP i conselleres del Govern, com ara de Fernanda Caro i la seva polèmica amb la pàgina web, que mantindrà amb els mateixos termes, i de Margalida Rosselló amb les dioxines de la incineradora que, segons el popular Jaume Font, contaminaven durant el Govern de Matas i ara són inofensives. El PP aconseguí que sortís per assentiment una proposició no de llei per la qual el Parlament insta el Govern que no permeti cap captació superficial d'aigua de les Fonts Ufanes.