El 61 per cent dels ajuntaments de les Balears és deficitari en
el servei de recollida de fems, és a dir, que paga més del que
ingressa per la gestió dels residus. Aquesta és una de les
principals conclusions de l'estudi que ha realitzat l'Oficina de
Reducció de Residus, de la Conselleria de Medi Ambient, sobre taxes
municipals de residus sòlids urbans de les Balears. Només un 15 per
cent dels municipis presenta superàvit en aquest servei. El dèficit
dels anteriors correspondria a la inclusió en el mateix servei de
tasques com la neteja viària i la de les platges. Aquestes
situacions es produeixen malgrat que la Llei d'Hisendes Locals
obliga a igualar ingressos i despeses i no permet incloure serveis
aliens a la taxa de gestió de residus.
El 24 per cent restant correspon a ajuntaments que no han volgut
aportar dades o que no han oferit prou informació en les enquestes
fetes per la Conselleria per tal de realitzar l'estudi. Una altra
de les conclusions es refereix al fet que un augment de la
recollida selectiva i l'impuls de la reducció en origen de la
producció de residus permetrien abaratir les taxes. L'estudi fou
presentat ahir per la consellera de Medi Ambient, Margalida
Rosselló, i pel director general de Residus i Energies Renovables,
Nicolau Barceló. La consellera destacà que «les taxes no s'estan
ajustant al cost real. Per exemple, les activitats turístiques no
hoteleres "oferta complementària" aporten el 5'5 per cent dels
ingressos municipals per aquest concepte, i la gestió dels residus
que generen suposa el 19'5 per cent del cost total».
Així mateix, els domicilis paguen el 49'3 per cent, però les
escombraries domèstiques suposen el 60'1 per cent de la despesa
municipal en gestió de residus. Per contra, les activitats
econòmiques no turístiques aporten el 20 per cent dels ingressos
totals per taxes de fems i generen el 7'2 per cent del cost, mentre
que els hotels paguen el 16'4 per cent de les taxes i les seves
escombraries generen el 13'1 de les despeses. Així, les places
hoteleres són el sector més equilibrat entre ingressos i despeses
en la gestió de residus, mentre que els domicilis, l'oferta
complementària turística i les activitats no turístiques pateixen
un fort desfasament.
Per equilibrar la balança, la Conselleria ha oferit el seu
assessorament als ajuntaments i els ha proposat un nou sistema de
càlcul. Segons el seu criteri, les taxes de residus sòlids urbans
haurien de cobrar només el cost de recollida, transferència,
tractament i «despeses indirectes» "personal i administració",
establint una quota mínima fixa i una part variable "bonificació o
penalització" que permetrien afavorir la reducció de la producció
de residus i la recollida selectiva, o penalitzar el contrari.
«La Conselleria no té competències sobre la gestió directa dels
residus, però aquest estudi pot ajudar els ajuntaments a reduir
despeses», va apuntar Rosselló, que defensà una harmonització de
les taxes municipals. L'estudi destaca una gran disparitat de
criteris en l'aplicació de les taxes, situació que implica, segons
Nicolau Barceló, «diferències excessives». En opinió del director
general, «en les taxes de fems no es poden aplicar criteris de
contribució urbana, és a dir, pagar més o menys segons la
superfície, ja que una mateixa extensió d'empreses distintes pot
generar grans diferències en el volum de residus produïts».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.