El 61 per cent dels ajuntaments de les Balears és deficitari en el servei de recollida de fems, és a dir, que paga més del que ingressa per la gestió dels residus. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi que ha realitzat l'Oficina de Reducció de Residus, de la Conselleria de Medi Ambient, sobre taxes municipals de residus sòlids urbans de les Balears. Només un 15 per cent dels municipis presenta superàvit en aquest servei. El dèficit dels anteriors correspondria a la inclusió en el mateix servei de tasques com la neteja viària i la de les platges. Aquestes situacions es produeixen malgrat que la Llei d'Hisendes Locals obliga a igualar ingressos i despeses i no permet incloure serveis aliens a la taxa de gestió de residus.
El 24 per cent restant correspon a ajuntaments que no han volgut aportar dades o que no han oferit prou informació en les enquestes fetes per la Conselleria per tal de realitzar l'estudi. Una altra de les conclusions es refereix al fet que un augment de la recollida selectiva i l'impuls de la reducció en origen de la producció de residus permetrien abaratir les taxes. L'estudi fou presentat ahir per la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, i pel director general de Residus i Energies Renovables, Nicolau Barceló. La consellera destacà que «les taxes no s'estan ajustant al cost real. Per exemple, les activitats turístiques no hoteleres "oferta complementària" aporten el 5'5 per cent dels ingressos municipals per aquest concepte, i la gestió dels residus que generen suposa el 19'5 per cent del cost total».
Així mateix, els domicilis paguen el 49'3 per cent, però les escombraries domèstiques suposen el 60'1 per cent de la despesa municipal en gestió de residus. Per contra, les activitats econòmiques no turístiques aporten el 20 per cent dels ingressos totals per taxes de fems i generen el 7'2 per cent del cost, mentre que els hotels paguen el 16'4 per cent de les taxes i les seves escombraries generen el 13'1 de les despeses. Així, les places hoteleres són el sector més equilibrat entre ingressos i despeses en la gestió de residus, mentre que els domicilis, l'oferta complementària turística i les activitats no turístiques pateixen un fort desfasament.
Per equilibrar la balança, la Conselleria ha oferit el seu assessorament als ajuntaments i els ha proposat un nou sistema de càlcul. Segons el seu criteri, les taxes de residus sòlids urbans haurien de cobrar només el cost de recollida, transferència, tractament i «despeses indirectes» "personal i administració", establint una quota mínima fixa i una part variable "bonificació o penalització" que permetrien afavorir la reducció de la producció de residus i la recollida selectiva, o penalitzar el contrari.
«La Conselleria no té competències sobre la gestió directa dels residus, però aquest estudi pot ajudar els ajuntaments a reduir despeses», va apuntar Rosselló, que defensà una harmonització de les taxes municipals. L'estudi destaca una gran disparitat de criteris en l'aplicació de les taxes, situació que implica, segons Nicolau Barceló, «diferències excessives». En opinió del director general, «en les taxes de fems no es poden aplicar criteris de contribució urbana, és a dir, pagar més o menys segons la superfície, ja que una mateixa extensió d'empreses distintes pot generar grans diferències en el volum de residus produïts».
