algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:
10°

L'economia balear es posa a nivell europeu en créixer només un 2%

El ritme del 2002 és l'adient d'un país desenvolupat, segons Sa Nostra i la UIB

40158

Carles Manera, Antoni Riera, Pere Batle i Llorenç Huguet.

PERE BOTA.

El creixement del 2% del Producte Interior Brut previst per a les Balears durant el 2002 pel Centre de Recerca Econòmica (CRE) s'apropa a paràmetres propis de països desenvolupats i demostra que les conseqüències de la desacceleració que pateix la major part de les economies mundials incideixen clarament sobre l'Arxipèlag, segons informà ahir el seu director, Antoni Riera. Riera féu públiques les dades del tercer número de Conjuntura Balears 2015 i les previsions per a l'economia de les Illes d'enguany després de la presentació del CRE, impulsat per Sa Nostra i la Universitat de les Illes Balears, en un acte a què assistiren el director general de l'entitat financera, Pere Batle, i el rector de la UIB, Llorenç Huguet, entre altres.

Segons Riera, créixer al ritme del 7'5% del 1999, bàsicament per l'activitat del sector serveis, o del 3'6% en el 2000, per la construcció, són taxes pròpies de països als quals encara resta una trajectòria per convergir amb Occident. Les xifres no demostren una crisi, situació que existiria si es registrassin tres trimestres consecutius de PIB negatiu, «i no desinflat, com ocorre a les Illes».

Aquest 2% previst està mig punt per sota de la resta de l'Estat i derivarà en una menor producció i vendes, suposarà una «molt lleugera» minva de l'atur, ja que el panorama laboral «és tranquil·litzador», i la confiança d'empreses i famílies se'n ressentirà, avançà Riera. Per sectors, el més perjudicat serà el de serveis, que seguirà una tendència que ja comencà a advertir el 2001. Davant d'una lleugera pujada del nombre de turistes estrangers en el mercat espanyol l'any passat, a les Balears se n'ha produït un descens de l'1'7%. Les pernoctacions en apartaments caigueren set punts més que a la resta de l'Estat, però el grau d'ocupació hotelera es mantingué per sobre.

També la construcció patí una clara dessaceleració. Una mostra és l'evolució de projectes visats pel Col·legi d'Arquitectes, que presentà un descens interanual del 8% en el tercer trimestre del 2001. La baixada només en habitatges de nova planta fou del 17'1% i les més perjudicades foren Mallorca i Eivissa. Per contra, Menorca cresqué un 2'6%. La indústria és l'únic sector que manté el ritme de creixement superior al conjunt de l'economia. L'economista Riera destacà la incertesa de les expectatives d'inflació, després que el 2001 situàs les Balears com la comunitat més inflacionista de l'Estat, amb una taxa interanual del 3'7%, el valor més alt des del setembre del 1994. Els preus dels serveis turístics (9%) i de l'habitatge (18'9%) són els components clau.

Seny amb l'ecotaxa
Antoni Riera no volgué opinar sobre l'ecotaxa perquè té connotacions polítiques. Només digué que determinats tipus de declaracions i climes que s'han creat atempten directament contra el factor confiança, prioritari per a consumidors i agents econòmics. Riera ressaltà la necessitat d'aconseguir un debat «tan objectiu com sigui possible».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.