El Govern balear, en concret la Direcció General de Comunicació, ha assumit l'emplaçament de Pere Sampol per al disseny d'un model audiovisual propi. El titular de l'àrea, Jordi Bayona, assegurà a Diari de Balears que els serveis jurídics de l'Executiu estudien si la Llei aprovada el 1985 pel Parlament balear s'ajusta a la legalitat vigent o si, per contra, ha de menester una reforma. En tot cas, Bayona assumeix el compromís de constituir l'ens balear de ràdio i televisió abans no acabi la legislatura. El PSM, a través del seu dirigent institucional, Pere Sampol, ha acceptat que la primera passa sigui una ràdio.

El Govern és en possessió d'un estudi preliminar sobre quant costaria la posada en marxa i el funcionament durant el primer any d'una televisió autonòmica. El pressupost es calcula en 1.292 milions de pessetes, que es desglossen de la següent manera: la constitució de l'Ens (personal, local, equipament i mobiliari, despeses de funcionament, emissió i difusió, i dades d'audiència) exigirien una inversió de 194 milions; per al Consell d'administració (personal, local, equipament i despeses generals) es calculen uns 18 milions de pessetes.

La programació (des del primer de març, dia de les Illes Balears) consumiria la major part del pressupost (780 milions), mentre que el màrqueting i l'«antenització» s'emportarien 300 milions. Aquests càlculs foren efectuats per la Direcció General de Comunicació fa més d'un any. A finals de febrer, en l'acte de proclamació com a president de la federació interinsular Entesa Nacionalista, Pere Sampol, vicepresident del Govern, manifestà la seva satisfacció pel funcionament del Pacte de Progrés. No obstant això, lamentà profundament que no s'hagi complert el compromís de dissenyar un model audiovisual propi. Segons Sampol, la Direcció General de Política Lingüística du a terme una excel·lent tasca, però la culminació dels seus objectius exigeix la creació de mitjans audiovisuals públics en català.

Des de l'Executiu balear sempre s'ha dit que qualsevol iniciativa en aquest sentit passaria per l'establiment d'acords amb la indústria audiovisual preexistent a les Illes Balears i que es descarta el model clàssic de televisió autonòmica. El PSM ha decidit fer bandera d'aquest punt, juntament amb l'exigència de la reforma de l'Estatut d'Autonomia. El document programàtic signat l'estiu del 1999 es refereix al compromís d'equiparar competencialment les Illes Balears amb les denominades «nacionalitats històriques». Pels nacionalistes d'esquerra, l'única manera d'aconseguir aquest objectiu és iniciar la reforma de l'Estatut, i demanen un posicionament dels seus aliats sobre el tema.

Desembre  
A finals del mes de desembre de 2001, representants dels partits progressistes tingueren una cimera i, segons els participants, s'hi acceptaren les propostes del PSM sobre el model audiovisual. No obstant això, el malestar entre els nacionalistes és evident, perquè els mesos passen i no veuen que s'hagi produït cap avanç en aquest sentit. L'OCB també reivindica del Govern el compliment d'aquest compromís del Pacte de Progrés.