algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

Un nàufrag de Sant Elm pensà en el suïcidi

Jurgen de Hohenlohe passà 14 hores a la mar fou donat d'alta i pensa en tornar a navegar aviat

40208

Jurgen de Hohenlohe, abans de ser donat d'alta.

J.F.M.

«Vaig arribar a pensar que ningú em trobaria, però va haver un moment en el que em reia de mi mateix i vaig intentar compondre una cançó amb el xiulet». Jurgen de Hohenlohe, l'empresari alemany que va passar 14 hores a la mar després de naufragar dijous amb el iot Mowgli, va ser ahir donat d'alta de la Clínica Juaneda i, encara que l'experiència que va viure va ser molt dura, ara ha recuperat el somriure i pensa a tornar aviat a navegar.

El nàufrag explicà que es trobava a la cabina del iot quan va notar el cop de l'ona i l'embarcació es va partir en dos. Un clau d'una fusta del vaixell se li va incrustar a la mà. Encara que el iot s'anava enfonsant, el mariner va tenir temps d'agafar un aparell electrònic de navegació (GPS), col·locar-se l'armilla salvavides, realitzar una telefonada d'auxili a la seva promesa a través del mòbil i tirar-se al mar. El mateix va fer el patró de l'iot, Peter Melis. En aquell moment només calia esperar que algú els trobàs i els rescatàs.

Mentre Beatriz Delgado, la núvia de l'empresari, avisava i s'iniciava l'operació de rescat, el nàufrag es va mantenir agafat diverses hores a una fusta que es va desprendre del vaixell i va arribar fins i tot a dormir-se. El vent en aquesta posició del mar era cada cop més fort, i l'anava allunyant, no només del seu company, sinó també del vaixell. Quan es va despertar «vaig divisar el vaixell Milennium.

Anava cap a mi. Vaig començar a nedar per evitar que el vaixell m'atropellàs. També vaig estar fent soroll amb el xiulet de l'armilla salvavides, però ningú em va escoltar». Anaven transcorrent les hores i Jurgen seguia a l'aigua. Va divisar l'helicòpter, la llum del qual va apuntar directament cap a ell, però no el van veure. L'hora més crítica, segons recordava ahir el nàufrag des de l'hospital, va ser a les quatre de la matinada.

«Vaig creure que ja ningú em trobaria perquè estava molt lluny de la costa i vaig tenir la idea que el millor era matar-me». En aquell moment, la seva única obsessió era buscar una solució ràpida per evitar més sofriment. «No tenia sentiments de tristesa. Volia evitar sofrir, era una decisió molt pensada». Primer es va plantejar desfer-se de l'armilla, i com les robes que portava estaven mullades, s'enfonsaria i s'ofegaria. Després es va col·locar el cinturó pel coll i va intentar asfixiar-se. «La meva sort va ser que no vaig tenir forces per estrènyer».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.