A mitjans del segle XIX, pot ser bé que els deixebles de Gaudí fossin els autors d'un dels jardins romàntics més formosos que hi ha a l'Illa i que gràcies a la curiositat d'un membre d'Arca i veí del Terreno, Cristòfol Arbona, ara es tornaran a recuperar: són els jardins de Natzaret, que seran oberts al públic.
Per fer una idea del que serà aquest jardí és, si més no profitòs, llegir la descripció que d'ell fa l'arxiduc Lluís Salvador i que, sens dubte, servirà per reconstruir-lo. L'Arxiduc comença explicant l'amplitud d'aquest jardí, que anava des de l'entrada i fins a la vorera de la mar. Un temps les ones es trencaven just abaix de les murades de l'antiga possessió del Terreno.
Explica que estava dividit en terrasses ubicades damunt bancals, llaurades i amb llegums sembrades perquè de fet l'únic indret que es destinava a plantes ornamentals i flors es trobava al costat de la casa. Afegeix que enmig del jardí de l'entrada, s'aixecava un balcó sostingut per columnes redones i tot estava protegit per un renglet de cipresos. Ara amb les neteges dels jardins han descobert aquestes columnes.
«Passats dos arcs s'arriba a altres petits quadrats rodejats de murets d'heura». Després passa a contar com estava distribuïda l'explanada i la zona de jocs que hi ha just al davant de les cases. «És molt hermós contemplar des d'una taula de pedra que està al començament del jardí i cap a la dreta la vista del Cap Blanc, i un poc més avall, rodejat de pins molt pintorescs, una terrassa sostinguda per quatre columnes octogonals i altres sis columnes antigues amb capitels gòtics.
Segueixen després altres balcans conreats amb molta cura, entre els quals passen caminals que pujant suaument arriben a una taula, entre grans prebers, que està a un racó, des d'on es veu l'immensa extensió de la mar». A partir d'aquí ens diu com era el mirador que avui en dia encara es conserva en part. I on s'hi arribava passades les reixes que hi ha davant l'entrada. Segons sembla allà un temps hi havia quatre bancs, «des dels quals se divisava un bellíssim panorama de Palma i la seva badia». Avui des d'aquest mateix indret se veu els vaixelles varats en el port, i un enorme pi tapa la vista cap a la ciutat.
