El romanticisme torna al jardí de Natzaret

Per fer una idea del que serà aquest jardí és, si més no profitòs, llegir la descripció que d'ell fa l'arxiduc Lluís Salvador i que, sens dubte, servirà per reconstruir-lo. L'Arxiduc comença explicant l'amplitud d'aquest jardí, que anava des de l'entrada i fins a la vorera de la mar. Un temps les ones es trencaven just abaix de les murades de l'antiga possessió del Terreno.

Explica que estava dividit en terrasses ubicades damunt bancals, llaurades i amb llegums sembrades perquè de fet l'únic indret que es destinava a plantes ornamentals i flors es trobava al costat de la casa. Afegeix que enmig del jardí de l'entrada, s'aixecava un balcó sostingut per columnes redones i tot estava protegit per un renglet de cipresos. Ara amb les neteges dels jardins han descobert aquestes columnes.

«Passats dos arcs s'arriba a altres petits quadrats rodejats de murets d'heura». Després passa a contar com estava distribuïda l'explanada i la zona de jocs que hi ha just al davant de les cases. «És molt hermós contemplar des d'una taula de pedra que està al començament del jardí i cap a la dreta la vista del Cap Blanc, i un poc més avall, rodejat de pins molt pintorescs, una terrassa sostinguda per quatre columnes octogonals i altres sis columnes antigues amb capitels gòtics.

Segueixen després altres balcans conreats amb molta cura, entre els quals passen caminals que pujant suaument arriben a una taula, entre grans prebers, que està a un racó, des d'on es veu l'immensa extensió de la mar». A partir d'aquí ens diu com era el mirador que avui en dia encara es conserva en part. I on s'hi arribava passades les reixes que hi ha davant l'entrada. Segons sembla allà un temps hi havia quatre bancs, «des dels quals se divisava un bellíssim panorama de Palma i la seva badia». Avui des d'aquest mateix indret se veu els vaixelles varats en el port, i un enorme pi tapa la vista cap a la ciutat.