El Ministeri de Medi Ambient, a petició de les comunitats
autònomes de Madrid i Castella i Lleó, ambdues governades pel PP,
crearà un parc nacional a la serra de Guadarrama. Durant el darrer
any i mig, el PP i UM han criticat duríssimament el Govern de les
Illes Balears per haver creat el parc natural de Llevant. Un dels
arguments d'aquests partits per manifestar-se absolutament
contraris al parc natural de Llevant és que no es limita a finques
públiques, sinó que combina aquestes i les privades, la qual cosa
és considerada una intromissió en la propietat dels particulars.
Doncs bé, la figura del parc nacional és la màxima protecció
possible per a un espai físic i les seves condicions són molt més
restrictives que les d'un parc natural.
D'altra banda, el Govern autonòmic ha anunciat que renuncia a
exercir el dret de tempteig i retracte en el parc de Llevant. La
possibilitat de poder aplicar aquest dret ha estat un altre dels
cavalls de batalla de PP i UM. En un parc nacional, com serà el de
Guadarrama, el dret de tempteig i retracte no té matisació
possible. El parc nacional de Guadarrama tindrà 109.500 hectàrees
de finques públiques i privades, repartides gairebé per igual entre
la comunitat de Madrid i la de Castella i Lleó. Aquesta extensió
suposa 6'5 vegades l'àmbit terrestre del parc natural de
Llevant.
A més de les peticions dels governs autonòmics del PP de Madrid
i Castella i Lleó dirigides al Ministeri de Medi Ambient, la
declaració de la serra de Guadarrama com a parc nacional té,
òbviament, arguments ambientals. Entre els motius que exposa el
Ministeri trobam aquestes: «Per al manteniment d'un bon estat de
conservació de la serra, cal prendre mesures de contenció de
l'avanç urbanístic, evitar la proliferació d'elements
infraestructurals i tractar d'ordenar els usos socials, turístics i
recreatius». Curiosament, arguments semblants es feren servir per
justificar el parc natural de Llevant. Resulta cridaner que els
arguments per a la declaració del parc de Llevant siguin rebutjats,
de manera frontal, pel PP, però, a la Península, els conservadors
els mostren com a motius més que justificats per aplicar la màxima
protecció a un àmbit de 109.500 hectàrees. I més cridaner és que
Jaume Matas, ministre de Medi Ambient i president del PP balear,
hagi anunciat que si torna a governar les Balears, farà enrere el
parc natural de Llevant.
Altres explicacions del Ministeri són les següents: «Els
impactes més importants en aquestes darreres dècades són resultat
del desenvolupament urbanístic a les zones baixes, que ha
transformat pràcticament tota la coberta vegetal de les àrees
ocupades i ha modificat l'ordenació del territori i el règim d'usos
de les valls». El text podria servir perfectament per al parc
natural de Llevant. De fet, les proteccions d'espais naturals
utilitzen sempre les mateixes argumentacions. Una diferència sí que
és clara: a Guadarrama, la pressió urbanística té més a veure amb
l'afició a l'esquí, mentre que a les muntanyes d'Artà està més
vinculada als usos turístics i residencials. No obstant això,
Guadarrama no escapa a la proliferació de les anomenades casas de
la sierra. El Ministeri ja preveu la redacció del Pla d'Ordenació
de Recursos Naturals (PORN) de Guadarrama.
Felicitacions ecologistes
El Ministeri de Medi Ambient ha acollit amb satisfacció el suport
al parc nacional de Guadarrama per part d'organitzacions
ecologistes com Greenpeace, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife. En
el cas del parc natural de Llevant, mai no ha estat possible un
apropament entre el PP i entitats favorables a aquesta figura de
protecció, com és el cas del GOB. Al contrari, les referències als
ecologistes «que només saben defensar els ocellets» han estat
constants.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.