El Ministeri de Medi Ambient, a petició de les comunitats autònomes de Madrid i Castella i Lleó, ambdues governades pel PP, crearà un parc nacional a la serra de Guadarrama. Durant el darrer any i mig, el PP i UM han criticat duríssimament el Govern de les Illes Balears per haver creat el parc natural de Llevant. Un dels arguments d'aquests partits per manifestar-se absolutament contraris al parc natural de Llevant és que no es limita a finques públiques, sinó que combina aquestes i les privades, la qual cosa és considerada una intromissió en la propietat dels particulars. Doncs bé, la figura del parc nacional és la màxima protecció possible per a un espai físic i les seves condicions són molt més restrictives que les d'un parc natural.

D'altra banda, el Govern autonòmic ha anunciat que renuncia a exercir el dret de tempteig i retracte en el parc de Llevant. La possibilitat de poder aplicar aquest dret ha estat un altre dels cavalls de batalla de PP i UM. En un parc nacional, com serà el de Guadarrama, el dret de tempteig i retracte no té matisació possible. El parc nacional de Guadarrama tindrà 109.500 hectàrees de finques públiques i privades, repartides gairebé per igual entre la comunitat de Madrid i la de Castella i Lleó. Aquesta extensió suposa 6'5 vegades l'àmbit terrestre del parc natural de Llevant.

A més de les peticions dels governs autonòmics del PP de Madrid i Castella i Lleó dirigides al Ministeri de Medi Ambient, la declaració de la serra de Guadarrama com a parc nacional té, òbviament, arguments ambientals. Entre els motius que exposa el Ministeri trobam aquestes: «Per al manteniment d'un bon estat de conservació de la serra, cal prendre mesures de contenció de l'avanç urbanístic, evitar la proliferació d'elements infraestructurals i tractar d'ordenar els usos socials, turístics i recreatius». Curiosament, arguments semblants es feren servir per justificar el parc natural de Llevant. Resulta cridaner que els arguments per a la declaració del parc de Llevant siguin rebutjats, de manera frontal, pel PP, però, a la Península, els conservadors els mostren com a motius més que justificats per aplicar la màxima protecció a un àmbit de 109.500 hectàrees. I més cridaner és que Jaume Matas, ministre de Medi Ambient i president del PP balear, hagi anunciat que si torna a governar les Balears, farà enrere el parc natural de Llevant.

Altres explicacions del Ministeri són les següents: «Els impactes més importants en aquestes darreres dècades són resultat del desenvolupament urbanístic a les zones baixes, que ha transformat pràcticament tota la coberta vegetal de les àrees ocupades i ha modificat l'ordenació del territori i el règim d'usos de les valls». El text podria servir perfectament per al parc natural de Llevant. De fet, les proteccions d'espais naturals utilitzen sempre les mateixes argumentacions. Una diferència sí que és clara: a Guadarrama, la pressió urbanística té més a veure amb l'afició a l'esquí, mentre que a les muntanyes d'Artà està més vinculada als usos turístics i residencials. No obstant això, Guadarrama no escapa a la proliferació de les anomenades casas de la sierra. El Ministeri ja preveu la redacció del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de Guadarrama.

Felicitacions ecologistes  
El Ministeri de Medi Ambient ha acollit amb satisfacció el suport al parc nacional de Guadarrama per part d'organitzacions ecologistes com Greenpeace, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife. En el cas del parc natural de Llevant, mai no ha estat possible un apropament entre el PP i entitats favorables a aquesta figura de protecció, com és el cas del GOB. Al contrari, les referències als ecologistes «que només saben defensar els ocellets» han estat constants.