Antich apel·la al consens de tots els sectors socials per aixecar el país

Segons el president, l'«autoestima, la fortalesa d'un país no es construeixen amb la premisa de cadascú per ell sinó amb la col·laboració i l'esforç conjunts». Antich recordà que «així ho varen fer els que participaren en el procés estatutari d'aleshores, on tothom va aportar i, al mateix temps cedir» i advertí que «sense el diàleg d'ahir no tendríem Estatut i sense el diàleg d'avui no tindrem l'oportunitat de fer el país que tots volem».

Antich plantejà a continuació la qüestió que centra en aquests moments el debat social: el model de creixement. Segons el president, en el segle XXI, «la qüestió no és créixer o no créixer, sinó si volem un creixement quantitatiu (de tot més) o un creixement qualitatiu (de tot millor). Així, doncs, segons Antich, es planteja un debat fals, ja que «només el fet de plantejar-nos aquestes dues vies demostra ja que créixer a les Illes Balears és l'única perspectiva». L'opció del Govern és «clara»: «Volem un creixement que respecti el patrimoni històric i natural i la fesomia del nostre paisatge, el benestar de les persones, la nostra manera de ser i de viure». Antich es demanà retòricament «De què ens servirà tenir les millors estadístiques de creixement si acabam convertint les Illes Balears en un territori inhabitable? Creu algú que viurem millor si posam 100.000 cotxes més a les nostres carreteres? Millorarà el benestar de la nostra gent si omplim els nostres camps, les nostres costes i muntanyes de ciment?».

El discurs del president balear va estar tenyit també d'una marcat to autonomista i de reivindicació davant el Govern espanyol. Així, Francesc Antich demanà al Govern central que «prengués nota dels valors de la diversitat, perquè el centralisme ha estat un fracàs històric i les noves polítiques d'uniformitat que patim ara estan condemnades al mateix fracàs». El cap de l'Executiu autonòmic afirmà que «ja és ben hora que es respectin les identitats, els distints papers i aportacions de tots els pobles d'Espanya. Les Illes Balears tenen el dret de ser escoltades i tenen el dret de projectar-se amb veu pròpia cap a la resta de l'Estat i cap a Europa».

Per finalitzar el discurs, que precedia al lliurament de les medalles de la Comunitat Autònoma i dels premis Ramon Llull, el president Antich optà per transmetre un missatge de confiança i optimisme: «Tenim les bases i la confiança necessària per seguir essent un poble capdavanter. Les persones són el principal valor d'aquest país. Persones emprenedores que no arrufen el nas davant les dificultats. Els nostres pares i padrins saben d'èpoques difícils i fins i tot dramàtiques, però amb l'esforç individual i col·lectiu ens llegaren un país millor que el que havien rebut». Amb aquest punt de partida, Antich convidà «una vegada més a exercir la necessària autoestima de país, perquè a la nostra terra, tothom, sense excepcions, ha de participar en el progrés de les nostres estimades Illes Balears».

Antich no volgué ahir reclamar tot el protagonisme en la construcció del país per a la institució que presideix i féu referència en el seu discurs als consells insulars i als ajuntaments. Respecte d'aquests darrers, manifestà que «vull agrair la tasca d'aquest estol immens de batles i de regidors que treballen, dia a dia, per resoldre els problemes més immediats de la gent».

Cohesió social
El discurs de Francesc Antich també féu referència a la cohesió social: «Volem un país amb persones més lliures i formades, ciutadans i ciutadanes amb majúscules i no simples consumidors. Volem persones que conviuen en un àmbit d'igualtat d'oportunitats sense cap tipus d'exclusió per raó del seu lloc de procedència, de la seva capacitat econòmica, de la seva joventut o de la seva vellesa».