Morro: «L'agricultura és sinònim de civilització»

"Tal vegada, el I Congrés Rural, duit a terme el novembre passat , serví per fer una diagnosi més ajustada del sector.
"Fou un congrés molt participatiu i, precisament per aquesta circumstància, quedà molt clar que el sector està molt viu, que no fa comptes plegar. Per dir-ho d'alguna manera, que serà mal de matar, però estic ben segur que no morirà. Tot el contrari.

"No obstant això, en el congrés es continuaren sentint els laments de sempre.
"Existeix una distorsió mediàtica que altera la percepció social de l'agricultura. Només són notícia les catàstrofes meteorològiques, les malalties i les epidèmies animals o els elements comparatius amb el sector turístic. Quan hi ha un èxit, el ressò és mínim. A Mallorca, hauríem de fer un poc com Menorca, on l'agricultura compta amb una gran estimació per part de la població i on el sector primari està en sintonia amb la resta de sectors i moviments econòmics. Resulta estrany que a Mallorca, on la tradició rural és tan recent, mirem l'agricultura com si fos una cosa molt llunyana. En el conjunt de la història, Mallorca era rural i agrícola ahir mateix. Però bé, sembla que la tendència està canviant i que la gent comença a ser conscient de la importància de l'activitat agrària.

"En serà conscient, però a distància. Ningú no vol tornar a fer feina en el camp.
"En un marc de sostenibilitat, i on la construcció i el turisme hauran d'aturar els seus creixements, es pot produir un acostament dels joves a l'agricultura. És bona una diversificació, encara que sigui mínima, davant un monocultiu turístic que, en un determinat moment, es pot mostrar feble i incert. Ara bé, ha de ser una agricultura moderna i professionalitzada. No es tracta de tornar a arcaismes ancestrals. L'agricultura estructura el territori i al davant tenim dues opcions: continuar l'urbanisme intensiu o la pervivència dels usos agrícoles i ramaders. Tornaré al model de Menorca, i no vull que s'entengui que el vull traslladar a Mallorca, però allà la importància de la ramaderia ha matisat el conjunt de l'economia i el resultat ha estat un manteniment de la qualitat de vida. La Reserva de la Biosfera ha culminat aquest model.

"Però, a Mallorca, els pagesos tenen una edat molt avançada i no es preveu un relleu generacional.
"El que veig és que els països més desenvolupats tenen una agricultura molt viva. Catalunya o França, cadascuna en el seu nivell, tenen una indústria i un turisme molt importants. Així i tot, Catalunya és capdavantera en agricultura i no en parlem, de França. Això vol dir que tenen molts pagesos? No. La reducció d'actius humans en el camp és una constant a tot Europa, però no és sinònim de decadència. Com he dit abans, avançam cap a les explotacions grosses, mecanitzades i vinculades amb la innovació tecnològica, la investigació i l'experimentació. És clar que podem trobar una petita empresa agrícola familiar que sobreviu dignament, però, en general, el futur és un altre. I en el cas de les Balears, hi hem d'afegir una aposta ferma i decidida per la qualitat perquè no podem competir en quantitat i productivitat. En definitiva, el nombre de pagesos ja no és un indicador del bon o mal estat de l'agricultura. És cert que l'impacte turístic i urbanístic sobre les Balears ha captat de l'agricultura mà d'obra, sobretot jove, i recursos naturals i econòmics, però som a temps de corregir una mica aquest desequilibri.

La resta de l'entrevista amb Mateu Morro apareix avui a l'edició de paper de Diari de Balears