Les normes actuals contra el consum de tabac en centres laborals no han anat acompanyades encara dels projectes anunciats pel Govern balear i per la Universitat balear per ajudar a la deshabituació del 37'3% de ciutadans balears que pateixen tabaquisme. La reorganització de la Conselleria de Salut, després d'assumir les competències d'assistència sanitària, ha aturat el projecte avançat d'un pla autonòmic contra el consum de tabac, i del qual eren responsables l'exdirector general de Sanitat "ara gerent de Son Llàtzer", Josep Pomar, i l'expresident de l'Associació Nacional de Medicina Familiar i Comunitària "ara director general d'Avaluació i Acreditació", Vicenç Thomàs.

La UIB, en col·laboració amb l'hospital universitari de Son Dureta, havia encetat el gener de l'any 2000 un estudi, llavors qualificat d'ambiciós, per generar un procediment estàndard que permetés abandonar el tabaquisme. No s'han comunicat els resultats d'aquest estudi que encapçalaven el cap del servei d'otorinolaringologia, Manuel Tomàs, i l'exdirector del departament de psicologia a la UIB, Pérez Pareja, més enllà dels primers 400 casos tractats, que serviren per donar publicitat a la iniciativa. Per cert, que els professionals havien trobat més efectius els suports psicològics que els químics per superar les addiccions.

El pla contra el tabaquisme del Govern balear tenia entre els seus objectius ampliar uns cinc punts el 66'4% de població illenca no fumadora o exfumadora. L'esborrany del pla s'havia de remetre el mes de juny a un consell de dotze experts per obtenir-ne consens sobre la seva redacció. Ara com ara, el pla roman inacabat a la Conselleria. La consellera Aina Salom n'havia avançat dues línies d'acció: la primera, de caire preventiu, s'havia adreçar especialment als menors, per conscienciar-los dels riscs que comporta el tabaquisme; la segona, de caire efectiu, havia de donar suport «contundent» per abandonar l'addicció.