L'escarabat Tomicus destruens, amb un nom científic ben significatiu, comença a crear focus de plaga a pinars de Calvià, Andratx i alguns punts de la serra de Tramuntana. Després del temporal del novembre passat, un dels riscs advertits en cas de no retirar aviat els pins tombats (troncs i branques) era, a més dels incendis, l'expansió d'aquest insecte, un autèntic perforador que pot fer molt de mal en els pinars mallorquins. Francesc Grimalt, delegat a les Balears del Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals, ha explicat a aquest diari que «el Tomicus destruens actua a l'escorça dels pins febles. Els darrers anys de sequera pronunciada, amb aquests arbres molt debilitats per la manca d'aigua, han fet que l'escarabat hagi actuat de manera generalitzada. El Tomicus destruens detecta la debilitat del pi i no dubta a actuar immediatament. En aquest sentit, no perd el temps i arriba a fer 4 postes d'ous en un any entre l'escorça i la fusta. Els efectes són fatals per al pi».
Grimalt afirma que es poden donar per segurs focus de la plaga a Calvià, Andratx i en determinats punts de Tramuntana: «Ara no hi ha sequera, però, en aquests indrets, l'escarabat ha detectat els pins tombats pel temporal i ha començat a atacar i a crear poblacions importants en els arbres perquè estan amb les defenses baixes» Segons l'enginyer forestal, «la millor manera de combatre el Tomicus destruens és destruir el seu hàbitat, és a dir, escorçar els pins el més aviat possible, retirar els troncs i capolar les branques».
El Tomicus destruens és una espècie de coleòpter de la família Scolytidae i, com les espècies Tomicus piniperda i Tomicus minorpasser (molt semblants entre elles), ataca totes les espècies de pins i es dirigeix al tronc i a les branques gruixudes. El Tomicus destruens és trobat principalment a les zones costaneres i té preferència pels arbres debilitats per habitar a sòls pobres o en condicions climàtiques adverses. Així, la sequera dels darrers anys a Mallorca ha propiciat la proliferació de l'escarabat. No obstant això, a pinars molt descuidats, les poblacions poden augmentar i, fins i tot, afectar arbres sans.
Les tres espècies esmentades són molt semblants, però, precisament, la principal diferència entre elles és una peculiaritat del Tomicus destruens. Els adults del Tomicus piniperda i del Tomicus minorpasser no són actius durant l'hivern, però el Tomicus destruens sí ho és entre setembre i abril, període durant el qual realitza les postes d'ous en els troncs. D'aquesta manera, a un mateix pi poden coexistir larves de diferents edats. Des del final de l'hivern fins al principi de l'estiu es pot apreciar la mort dels arbres. Sota l'escorça s'hi observen els forats de penetració i sortida, acompanyats d'una mena de reïna. Les galeries perforades solen tenir forma d'espina de peix (les galeries de les larves són perpendiculars a les maternes). Els danys a les branques petites són de poca importància, però no així en els troncs, on l'abundància de galeries causa la mort dels pins.
Les mesures preventives importants són no deixar en el bosc troncs o branques de més de 6 centímetres de diàmetre i no dubtar a tallar els arbres morts o amb atacs importants. Els pins morts han de ser escorçats o tractats amb insecticides persistents abans que els escarabats els abandonin. Fins ara no ha resultat operatiu el control mitjançant feronomes. La lluita química convencional és problemàtica perquè és molt difícil determinar el moment precís per actuar.
