L'escarabat Tomicus destruens, amb un nom científic ben
significatiu, comença a crear focus de plaga a pinars de Calvià,
Andratx i alguns punts de la serra de Tramuntana. Després del
temporal del novembre passat, un dels riscs advertits en cas de no
retirar aviat els pins tombats (troncs i branques) era, a més dels
incendis, l'expansió d'aquest insecte, un autèntic perforador que
pot fer molt de mal en els pinars mallorquins. Francesc Grimalt,
delegat a les Balears del Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals,
ha explicat a aquest diari que «el Tomicus destruens actua a
l'escorça dels pins febles. Els darrers anys de sequera
pronunciada, amb aquests arbres molt debilitats per la manca
d'aigua, han fet que l'escarabat hagi actuat de manera
generalitzada. El Tomicus destruens detecta la debilitat del pi i
no dubta a actuar immediatament. En aquest sentit, no perd el temps
i arriba a fer 4 postes d'ous en un any entre l'escorça i la fusta.
Els efectes són fatals per al pi».
Grimalt afirma que es poden donar per segurs focus de la plaga a
Calvià, Andratx i en determinats punts de Tramuntana: «Ara no hi ha
sequera, però, en aquests indrets, l'escarabat ha detectat els pins
tombats pel temporal i ha començat a atacar i a crear poblacions
importants en els arbres perquè estan amb les defenses baixes»
Segons l'enginyer forestal, «la millor manera de combatre el
Tomicus destruens és destruir el seu hàbitat, és a dir, escorçar
els pins el més aviat possible, retirar els troncs i capolar les
branques».
El Tomicus destruens és una espècie de coleòpter de la família
Scolytidae i, com les espècies Tomicus piniperda i Tomicus
minorpasser (molt semblants entre elles), ataca totes les espècies
de pins i es dirigeix al tronc i a les branques gruixudes. El
Tomicus destruens és trobat principalment a les zones costaneres i
té preferència pels arbres debilitats per habitar a sòls pobres o
en condicions climàtiques adverses. Així, la sequera dels darrers
anys a Mallorca ha propiciat la proliferació de l'escarabat. No
obstant això, a pinars molt descuidats, les poblacions poden
augmentar i, fins i tot, afectar arbres sans.
Les tres espècies esmentades són molt semblants, però,
precisament, la principal diferència entre elles és una
peculiaritat del Tomicus destruens. Els adults del Tomicus
piniperda i del Tomicus minorpasser no són actius durant l'hivern,
però el Tomicus destruens sí ho és entre setembre i abril, període
durant el qual realitza les postes d'ous en els troncs. D'aquesta
manera, a un mateix pi poden coexistir larves de diferents edats.
Des del final de l'hivern fins al principi de l'estiu es pot
apreciar la mort dels arbres. Sota l'escorça s'hi observen els
forats de penetració i sortida, acompanyats d'una mena de reïna.
Les galeries perforades solen tenir forma d'espina de peix (les
galeries de les larves són perpendiculars a les maternes). Els
danys a les branques petites són de poca importància, però no així
en els troncs, on l'abundància de galeries causa la mort dels
pins.
Les mesures preventives importants són no deixar en el bosc
troncs o branques de més de 6 centímetres de diàmetre i no dubtar a
tallar els arbres morts o amb atacs importants. Els pins morts han
de ser escorçats o tractats amb insecticides persistents abans que
els escarabats els abandonin. Fins ara no ha resultat operatiu el
control mitjançant feronomes. La lluita química convencional és
problemàtica perquè és molt difícil determinar el moment precís per
actuar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.