Les hectàrees de vinya de la Denominació d'Origen (DO) de Binissalem han augmentat un 50 per cent en només quatre anys. Aquesta dada es correspon amb el bon moment que viu el vi mallorquí, amb importants apostes empresarials per nous productes d'una qualitat ja reconeguda. La DO de Binissalem disposa actualment d'unes 470 hectàrees, mentre que la DO del Pla i Llevant en té 240. Cal tenir en compte que aquestes dades són les reals, ja que, si miram les oficials del cens de vinyes, són molt superiors. No obstant això, davant el que sembla una bona notícia, l'expansió de la vinya, el sector ja ha expressat la seva preocupació per un creixement que tendeix a descontrolar-se. A la DO de Binissalem, la revaloració de la vinya ha incrementat considerablement els valors dels terrenys i dels arrendaments, la qual cosa fa que els preus de les finques susceptibles de transformar-se en vinyes noves o reconvertides siguin inaccessibles a les possibilitats econòmiques dels productors o viticultors.
De moment, a la DO del Pla i Llevant es registra un creixement moderat i raonable amb noves plantacions. En general, el sector vitivinícola constata que a la resta de Mallorca es fan noves plantacions de vinya i que n'hi ha més de previstes. El descontrol és el que més preocupa, ja que un creixement desmesurat pot tenir efectes molt negatius, entre ells la manca de mà d'obra qualificada per garantir la qualitat de tot aquest volum de producció. De fet, el mateix sector comprova que el notable augment de superfície de vinya no es correspon amb un increment de professionals viticultors (no existeix cap escola de formació professional especialitzada per a aquesta activitat) i planteja a la Conselleria d'Agricultura, dirigida per Mateu Morro, un límit o una regulació dels nous drets de plantació.
Cal diferenciar dos sectors: els viticultors que venen el raïm i els cellers que tenen vinya pròpia. És en el primer grup on es pot produir un desequilibri entre la quantitat de raïm produïda i la rendibilitat econòmica. L'alarma ja s'ha disparat i s'estan iniciant crides a la moderació de la producció per no perdre la qualitat que ara s'exhibeix. A la DO de Binissalem hi ha perill d'excedents de raïm en un futur immediat. El mateix consell regulador de la denominació ha remès cartes als viticultors perquè en redueixin la producció. A la DO del Pla i Llevant encara no es veu un perill immediat d'excedents de raïm. Aquí, l'eufòria de sembra de vinyes noves no és tan grossa i la producció actual de raïm és inferior a la demanda dels cellers. Així mateix, a la denominació de Binissalem, el raïm es paga a un preu molt superior que el de la zona del Pla i Llevant.
Totes aquestes circumstàncies es poden emmarcar en un altre debat: la zonificació de vinyes i vins, i el paper de les denominacions d'origen. Hi ha diversitat de criteris i opinions sobre com ha de ser el mapa vitivinícola de les Balears i, més concretament, el de Mallorca. Existeixen sectors que consideren que tots els vins fets a l'Illa, independentment de la zona i de la qualificació, han de poder utilitzar el nom de Mallorca com a indicació geogràfica. Per contra, n'hi ha d'altres que opinen que, així com està, la situació ja és bona. El sector, en general, pensa que cal consensuar un mapa vitivinícola de les Illes Balears per reconduir els vins de taula, les indicacions geogràfiques i les DO. Concretament a Mallorca, és necessari que tots els vins de qualitat amb DO puguin posar en les seves etiquetes la indicació geogràfica de Mallorca. Per això, s'ha de negociar que el nom de Mallorca no sigui d'ús exclusiu d'una zona determinada. En aquest sentit, la utilització del nom de Mallorca ha de ser un reconeixement als vins de qualitat i, per tant, ha d'estar lligada a vins de denominació d'origen, que són els que garanteixen la procedència i la qualitat del vi.
