Les Ciències Socials constitueixen l'assignatura més predicada en català a l'Ensenyament Secundari Obligatori, amb un 85'4 per cent en el primer curs, un 91'9 en el segon i un 83'8 en el tercer. Pel responsable del departament de promoció lingüística a l'ensenyament, el filòleg Felip Munar, aquestes dades «són esperançadores, animen a continuar per aquest camí encetat, amb el somni posat en un futur on la normalitat esdevingui la nostra moneda de canvi».
Però si per raons evidents "la creació d'un currículum propi en l'ensenyament" les Ciències Socials ocupen el primer lloc al rànquing de la normalització lingüística, les activitats que s'adrecen a la feina manual passen a la coa. Sempre, és clar, sense considerar les assignatures que són pròpiament lingüístiques: les matèries de llengua i literatura castellana i catalana.
Però, en efecte, l'educació plàstica mostra un cobriment baix de l'anomenat Decret de mínims, que fixà com a quota inexcusable el 50 per cent de l'horari lectiu emprant el català com a llengua vehicular. Just un 59'4 per cent de l'alumnat de primer curs d'ESO rep la seva formació plàstica en català. El director general d'Administració Educativa, Jaume Morey, ha protestat per la intel·ligència d'alguns centres sobre el Decret de mínims, que ell recomana anomenar de màxims: el text de 1997 no fixa cap casta de limitació per a la llengua vehicular oficial. Això no obstant, molts de centres "especialment els privats i concertats" just voregen els mínims legals.
En efecte, Munar recorda que el Decret 125/2000 determina que «la llengua catalana ha de vertebrar tot l'ensenyament, n'és la llengua i en té la consideració de llengua vehicular, per això serà el vehicle d'expressió normal en els centres d'ensenyament, tant en les activitats internes com en les de projecció externa». Però Munar afirma, en un article recent a la revista Escola catalana, que «el salt qualitatiu que ha experimentat l'ensenyanment en català als centres docents al llarg d'aquests dos darrers cursos ha estat espectacular».
