El president del Govern, Francesc Antich, considerà ahir que amb l'assumpció de les competències de Sanitat «s'ha fet una primera passa perquè les Balears siguin una autonomia de primera». Segons el titular de l'Executiu, aquest «acord històric» significarà unes majors quotes d'autogovern i de desplegament de l'Estatut. No obstant aquesta lectura positiva, Francesc Antich reconegué que els resultats de les negociacions amb el Govern d'Aznar tenen «llums i ombres» perquè per una part s'ha aconseguit que la despesa sanitària per habitant de les Illes arribi a la mitjana estatal, però ha estat impossible que Madrid cedís en l'aportació de noves inversions compromeses per l'Insalud, que estaven xifrades en 27.000 milions de pessetes. «El Govern del PP no ha volgut incloure aquesta despesa», afirmà.
El president del Govern assenyalà que l'esmena que obligà les comunitats a rebre la Sanitat si volien quedar dins el nou sistema de finançament autonòmic ha desvirtuat la negociació, «però no podíem perdre ingressos que haguessin afectat molt negativament altres àmbits de l'Executiu». «Globalment hem avançat i el dèficit d'inversions es pal·liarà amb la gestió i un esforç pressupostari», digué Antich. Entre els objectius més immediats dins l'àmbit sanitari destaquen la posada en marxa total de l'Hospital de Son Llàtzer que, segons la consellera de Sanitat, Aina Salom, no disposa dels serveis mínims com ara calefacció i aigua; la planificació de les noves inversions; l'assumpció i formació dels 6.395 professionals sanitaris; l'elaboració d'un pla d'atenció assistencial i un pacte per a la millora de la sanitat pública fruit d'un consens amb els agents socials.
Antich recordà que un dels eixos del seu Govern és la defensa d'allò que és públic com a «eix vertebrador d'una vertadera política d'igualtat d'oportunitats» i es comprometé a posar en marxa abans del 2003 un nou model sanitari amb el principi de proximitat per als ciutadans. Aina Salom destacà que l'Estat es farà càrrec de tota la despesa executada els darrers mesos d'enguany, que xifrà en uns 1.000 milions de pessetes, i recordà que aquestes «factures en els calaixos» havien suposat per a Catalunya unes pèrdues de 10.000 milions.
Salom qualificà «d'incomprensible» el fet que el Govern central transfereixi la Sanitat i «tanqui les mans quant al model de gestió», en referència a les Fundacions de Manacor i de Son Llàtzer. «Ha estat impossible que Madrid ho acceptàs», explicà, però avançà que el tema està en mans dels assessors jurídics per tal d'apropar el sistema cap a un model progressista una vegada consensuat amb els professionals i sindicats. Aquest model ja està enllestit i inclou una nova planificació de la Conselleria de Sanitat. Per Salom, un dels objectius és «aconseguir la pau social». Per això, «el Govern no cercarà imposicions», però insistí que la proximitat «és elemental per als ciutadans i els professionals».
