El Pacte de Progrés i el Partit Popular assoliren ahir un acord que permetrà perllongar la moratòria de grans superfícies comercials, que havia de decaure en el mes de gener. La suspensió de l'entrada en vigor de la llei de comerc, recorreguda al Constitucional pel Govern espanyol, havia provocat alarma en el sector. L'única manera de salvar la situació era que el PP acceptàs negociar l'esmena que havia presentat a la Llei d'acompanyament dels pressuposts amb el vicepresident, Pere Sampol.
L'acord aconseguit ahir consisteix en una modificació de la llei de comerç. La disposició transitòria introduïda ahir diu: «Per als establiments que tenen la consideració de gran establiment comercial, no es podrà concedir cap llicència autonòmica de nova construcció o instal·lació fins que no siguin aprovats els plans directors insulars d'equipaments comercials respectius pels consells insulars corresponents».
Així mateix, la llei estableix que «no es concedirà cap llicència, municipal o autonòmica, d'instal·lació o de construcció amb una superfície útil de venda superior a: 250 metres quadrats en municipis de fins a 3.000 habitants; 400 metres quadrats en municipis d'entre 3.001 i 10.000 habitants; 600 metres quadrats en els municipis d'entre 10.001 i 20.000 habitants; 800 metres quadrats en els municipis de més de 20.000 habitants; i 1.300 metres quadrats en el municipi de Palma».
Finalment, l'esmena a la llei autoritza el Govern «per tal que mitjançant decret aprovat en Consell de Govern i amb audiència prèvia del sector comercial, pugui modificar totalment o parcialment els termes establerts en els paràgrafs anteriors». Josep Juan Cardona, portaveu del PP, digué: «Defensar el petit comerç està per damunt de banderies polítiques, d'ideologies i d'interessos partidistes. Avui s'ha demostrat això al Parlament».
Pel seu costat, el vicepresident Sampol, després de celebrar la «bona notícia», manifestà que s'havia «satisfet una demanda del petit comerç perquè intentàssim consensuar una mesura». Segons Sampol, la unanimitat del Parlament significa que la mesura «en teoria, no tornarà a ser recorreguda pel Govern central davant el Tribunal Constitucional». Segons Sampol, si l'alt tribunal no aixecàs la suspensió, llavors els consells podrien impedir amb els plans sectorials la implantació de grans superfícies.
